Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2011
Imatge
M’he convertit en una persona furona i poc divertida. Sense adonar-me’n passe hores en silenci sense parlar amb ningú davant d’una pantalla-quadre de 30 x 35 cm. (ho sent l’anglès meu és d’anar per casa i no puc expressar-ho en pulgades) que no em parla  i que soles em mira i no diu ni fu. Sempre està encesa i parpadejant i jo tinc els llavis amb la cremallera posada. Trague saliva i prou : les paraules no brollen per la gola. Menge a soles i moltes vegades, inclús, dorm a soles. Passa, no em pregunteu com, però passa. Ha estat una hibernació complicada perquè s’ha fet més llarga del previst i amb el pas del temps vegem que ha afectat a la meua sociabilitat diària. Aquesta solitud no obligada ni imposada per ningú sinó que per decisió pròpia voluntària està tenint uns efectes negatius. Sempre veig la botella mig buida. Estic sentit un soroll al fons del meu cervell, algú que em dirigeix la paraula però no puc contestar, vull ser amable però estic irascible i amb dolor continu; la qual
Imatge
Si una cosa crida la meua atenció del món dels còmics, a més de les seues històries, vinyetes o dibuixos son les expressions que solten els distints personatges. Llegir exclamacions com a caragols, caram, recaram, rajos, rebrots, trons i llamps o simbomba( en castellà seria caracoles, cáspita, recórcholis, rayos, repámpanos, truenos y centellas o zambomba) és cosa de tots els dies. Ve a col·lació perquè el rellotge del poble s'ha parat a les 3 i mitja del matí a causa d'un rellamp caigut la nit del diumenge en el campanar ( mireu la fotografia i el podeu comprovar). Les tempestats són un dels fenòmens naturals més extraordinaris que té lloc sobre la faç de la Terra : alé, por, impotència, atracció, soroll, olor,etc. El tro és el so de l'ona de xoc causada quan un rellamp calfa instantàniament l'aire pel qual es mou entre núvols, d'elles fins a la superfície terrestre, a més de 28.000 °C. Este aire molt calent augmenta de volum i s'expandix a gran velocitat, però
Imatge
són fàcils de dir però males de contar: des del dilluns segons l’ONU som 7mil milions de persones habitant el planeta Terra. Diverses curiositats fan que parle del tema com : fa 211 anys (1800) érem mil milions; segons aquest organisme naixen 180 neonats cada segon (i uns 7,6 milions de nens menors de cinc anys moren cada any en tot el món degut, sobretot, a malalties com la pneumònia, la diarrea, la malària o per haver sofert problemes de salut en el primer mes de vida); si em permeteu utilitzar aquesta paraula dir que tenen un “guanyador”: una nena filipina amb cognom espanyol (Danica Camacho).  Recordar-vos què en 1999 es superà la barrera dels 6mil milions també fou un 1 filipí (quina casualitat, no trobeu?) i que milers de persones a la capital Manila habiten els camps sants o cementeris d’on obtenen ingressos com a cuidadors de tombes. Més curiositats : que d’eixos 7mil milions, quasi mil milions viuen en la pobresa perquè tenen un sou d’unes 150 pts. mensuals (més clar i contund
Imatge
Com ben bé ens explica el seu autor Joan Elies el llibre fent camí : rutes al voltant del riu Xaló/Gorgos publicat per l’editorial Edicions 96 i el qual compta amb la col·laboració del IECMA és una guia molt completa amb la descripció detallada de 19 passejades que tenen com a eix el curs d’aquest riu curt de llargària i ample de noms. Jo ressalte  lo de molt completa perquè cada ruta incorpora un mapa, el seu perfil, la distància i durada estimada, punts marcats amb coordenades per al GPS, i d’altres secrets com llegendes, toponímia, tradicions, botànica, història d’una terra plena de roders, moriscos, collidors de neu i de pirates, llauradors i pastors, muntanyes verges i tossalets plens de formigó. En resum, que caminar per la muntanya és un autèntic goig i si coneixem la natura, la respectarem i la cuidarem. És un espai de llibertat, inspiració i perquè no de reivindicacions. Però, per damunt de tot, permeteu-me la frase, la lectura d’aquest llibre és una declaració d’estima a una
Imatge
aquesta no era la manera que durant el cap de setmana havia cavil·lat per acomiadar-me d’un càrrec del qual vaig ser elegit fa huit anys (després de dues eleccions pel mig); però raons laborals insalvables (com quasi sempre) m’impedeixen assistir a la darrera reunió convocada i he pensat : per escrit i en el blog (per si de cas algú m’ho llig). Sóc membre del consell escolar del col·legi dels meus fills i membre de l’ampa. Pareix l’altre dia, i fa quasi deu anys quan assistia a una assemblea extraordinària per elegir una directiva i president. Els amics i coneguts no s’ho creuen però sols estava jo com a pare més els quatre membres dimissionaris perquè el president ja no tenia els seus fills, puix havien passat a l’institut. Em van oferir estar en la junta però vaig denegar l’oferiment i un dels pares s’oferí com a president. Amb el temps, perquè al ser “foraster” desconec a les persones/famílies vaig comprovar que estaven allí per raons més polítiques que d’interés per l’educació i
Imatge
Sempre havia sentit dir a les persones majors que el petit pot amb el gran i ho he comprovat aquest cap de setmana amb la palmera que tenim davant la caseta dels meus pares. Un arbre plantat per nosaltres farà uns trenta anys que pesa més de 2 tones i mesura més de 4 metres d’alçada ha dit adéu a la vida davant una minúscula eruga de 2 cm. El becut/morrut roig o més conegut pel món agrícola en la seua denominació castellana de “picudo rojo” és un insecte d’origen asiàtic; el qual s’ha convertit en una plaga devastadora durant aquest estiu;  malgrat que la seua arribada a l'arc Mediterrani se suposa per la importació de palmeres prèviament infestades a mitjans de la dècada de 1990 aparegueren a  Egipte i a l'estat espanyol les primeres observacions constatades daten de 1995, a la zona a cavall entre les províncies de Granada i  Màlaga. Se sospita per proves indirectes que la introducció del morrut a la península ibèrica és deguda a la importació massiva de palmeres de països on
Imatge
són quasi les huit de la nit i apareix una usuària de la biblioteca “tocant viola i ofuscada”. Pren, Josep, el torne aquest llibre perquè no puc llegir-lo va en contra de la meua educació cristiana. He llegit les tres primeres pàgines i no puc continuar amb la lectura, malgrat que una amiga m’havia recomanat aquest autor portugués. Em quede un poc sorprés i tinc la curiositat de llegir aquestes pàgines. És un assaig de l’escriptor sobre un gravat d’Albert Durero anomenat “Crucifixió”. Però aquesta curiositat es converteix, en deu minuts, amb interés i continue la lectura del llibre.... marginació :.. mejor sería que la Ley pereciera en las llamas que entregarla a las mujeres :  home mana (seu a la dreta) - dona atendre a ells (seu a l’esquerra), cresol d’oli, seure’ns en terra, menjar amb les mans, portes de fusta amb badalls, casa d’adobs i rajoles, cens, caravasar (alberg/refugi a Orient), poble hebreu, romans, oracions nocturnes i matinals, pollastre despertar, regió de Galilea,  o
Imatge
Al llarg del present any ens ha costat molt adquirir llibres per a la biblioteca. Això no ha impedit que ens sucàrem el poc cervell que tenim amb novetats d'ací i d'allà per intentar de seguir amb uns dels seus objectius d'una biblioteca pública : divulgar el seu fons bibliogràfic. Ha estat tota una barreja de documents escrits, gravacions sonores i visuals per animar-vos a vindre. No tenim cap fórmula secreta, només ganes de fer feina i per això sempre afegim unes notes escrites referents a cada mes pensant que el saber no ocupa lloc. Com ho he trobat interessant vos les adjunte. I com diuen al meu poble : dóna-li corda!! febrer La cultura popular o folklore és la cultura tradicional particular a un grup ètnic o cultural determinat. Això inclou tradicions, cançons, llegendes, supersticions, etc. El folklore es transmet tradicionalment de manera oral, tot i que en l'època moderna s'han fet esforços importants de recopilació de la cultura popular de molts païso
Imatge
Alguns llibres són extremadament perillosos perquè sota el vel del coneixement amaguen supersticions i heretgies contràries a la paraula de Déu. Hi havia, sobretot u, preservat en secret per un pocs homes que es converteix en l’obsessió de la Inquisició. i que a finals del segle XV va generar la més gran persecució feta contra una obra escrita i com no per als seus posseïdors. Estic parlant de l’edició feta en llengua vulgar pel germà de Sant Vicent Ferrer, Bonifaci, editada en 1478 per la impremta de Lambert Palmart. Se’n feren 600 exemplars i en l’actualitat sols queda com a prova la fulla del colofó (Hispanic Society of America, a Nova York). És la Biblia valenciana .El llibre que he llegit aquest estiu es titula “ L’estany de foc ” de Silvestre Vilaplana (alcoià i autor d’altres obres com “Les cendres del cavaller”, “Els dimonis de Pandora”) i publicat per l’editorial Bromera (novembre de 2010). Aques autor amb mestria i intensitat captivadora entrellaça fets reals amb altres fi
Imatge
Són les deu de la nit d’un primer dia del mes d’agost. Al nostre país és el mes de les vacances, però a mi encara em queda una setmana de treball. Estic acabant de fer-me el sopar quan connecte la televisió i faig clik al botó nº 2 de la televió. És una cadena de minories i veig que va a començar-se una pel•lícula, de l’any 2003, titulada “ besos de gato ” del director Rafael Alcázar i que té com a principals actors a Juanjo Puigcorbé i Leticia Dolera. Però mireu quina casualitat, és l’adaptació d’una novel•la que feia uns quants anys havia llegit (no vos dic els anys per no assustar-vos) de l’editorial SM en la col•lecció “Gran Angular” de l’escriptor santanderí Alejandro Gàndara i titulat “ Falso movimiento ”. Aleshores em va entrar el cuquet de la curiositat de veure-la no sols pel fet de la comparança entre llibre i pel•lícula, sinó també per la temàtica que parla : la comunicació i diàleg entre els pares/mares i els fills adolescents; també fa referència a altres temes : com la ni
Imatge
Com a soci de l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta acabe de rebre el darrer llibre publicat per aquesta institució i que encara està calentet perquè acaba d’eixir del forn (juny de 2011). El llibre parla d’una subcomarca rica en patrimoni, història i cultura; d’una terra acollidora i d’un paradís per descobrir. Aquesta Vall (que no és la meua, quina llàstima, però espere i desitge que no tarden molt de temps en fer una guia com aquesta) la podeu descobrir, conéixer i si voleu estimar-la mitjançant el present llibre el qual no sols divulga la Vall, sinó que, a més a més, pot funcionar com a llibre de consulta. Es tracta d’una guia amb 12 rutes que recorren la seua zona muntanyenca, la qual ens porta per camins moriscos i mallorquins. Els primers foren injustament foragitats de les seues terres. Els segons, saberen conservar la Vall amb els seus paisatges, camins i llogarets. Hi ha, no obstant això, el problema general de la degradació d’aquest paisatge. Aquest problema és re
Imatge
final d’un trajecte : després de 183 nº i amb més de 23 anys en el món bibliotecari, deixa de publicar-se la revista “Educació y Biblioteca” : una illa de paper en una mar digital. Una revista, primer, mensual i després bimestral, publicada per Tilde, a la qual, la Biblioteca d’Albaida es va subscriure l’any 1993 quan la revista valia 550 pts. (3,30 €) i anava pel nº 38. Aquest darrer número costa 11,30 €. La raó : en el context de la crisi econòmica actual és un projecte insostenible. Em ve a la memòria a Miguel Hernàndez (li hem fet una exposició a la biblio fins gener) quan diu “!cuanto penar para morirse uno!”. Ha estat una història de moltes lectures i estudis que han ajudat molt a la petites biblioteques, com la nostra, alhora de buscar novetats, dossiers, il·lustracions, convocatòries, iniciatives i activitats. Amb la seua marxa ens deixa un poc orfes de projectes, solucions i idees. L’edició digital i els nous dispositius de lectura, junt l’amanida crisi, han provocat que mode
Imatge
Preparant les oposicions (la part pràctica dels èxamens) veia que la lletra menuda dels dvds i cds que catalogava si no era amb una lupa no podia llegir-la; que quan consultava documents de l’arxiu per a l’article del llibre de festes d’enguany (tinc una amic fester i m’ho va demanar com un favor) acabava marejat i amb els ulls plorosos; i quan acabava el dia laboral sempre estava amb la vista cansada i hem costava molt llegir per les nits; però jo, en un principi, ho vaig relacionar amb l’estudi de les oposicions, l’estar tot el dia davant la pantalla de l’ordinador, i la lectura diària. Però la revisió que m’han fet en el treball durant el mes de maig m’ho acaba de confirmar: em faig major i estic perdent visió de prop. Per tant crec passaré un temps relaxant-me de la lectura fins que mire (mai millor dit) quina solució done als maldecaps i fregons d’ulls que faig diàriament (segurament ulleres amb cristalls progressius) i per això ací voldria parlar de les dos cosetes que he estat l
Imatge
  aquesta vesprada plujosa i un poc trista del mes de juny, on les tronades no paren d’acompanyar-mos, voldria fer-vos un joc d’endevinalla per a què descobriu en quin poble vaig estar de comunió ahir diumenge.  Un 5 de juny que segons la tradició fou el dia que la nostra mare EVA va temptar el seu company ADAM. Aquesta data té connotacions carnals perquè, la mateixa tradició, diu que durant 3 mesos aquests plaers carnals porten males conseqüències morals i com s’escriu en els paquets de tabac... perjudiquen sensiblement la salut ....  i com diu el refranyer.... juny, juliol i agost, ni dones, ni carn, ni most. Com podeu comprovar i voreu, crec que és fàcil d’endevinar per les pistes que vos done. I, a més a més, al costat del text vos adjunte una sèrie de fotos que també vos poden ajudar a identificar el poble. Anem allà : - estàvem rodejats d’arbres, amb un destí decoratiu, de la família de les oleàcies originari de l'Àsia Menor que es conrea des de l'antiguitat
Imatge
vull escriure i no puc, el cap està com un "bombo" i no em sorgeixen idees ni temes que tractar. Han passat les mini-vacances de pasqua i el pont de sant vicent i com si res, bé la veritat que ben mullades d'aigua si que han estat. Sols tinc imatges efímeres que oferir-vos perquè no he sabut desconnectar ni del treball ni dels continus comentaris i temes de conversa sobre la gestió política tant al poble on actualment tinc la residència com el meu d'origen. Al menys les imatges diuen que són més que mil paraules i en elles veureu un poquet de tot des de la preparació d'un estofat de porc senglar al costat d'una revista d'humor amb el   "clàssic" d'abril (futbol) i els seus xupitetes blau i grana amb herberet de la Mariola. Un parell de porquets de Guadessèquies criant-se a les Gargues de Laguar. Unes mones de pasqua fetes amb tota l'estima i punyades incloses (preparant la pasta de la mona malpensats)
Imatge
28 paraules desconegudes o millor dit, 28 paraules que en la lectura del llibre que acabe de llegir desconeixia el seu significat i que he tingut que apuntar i després buscar en el diccionari per saber-lo. Quasi els mateixos anys té l’IECMA (1985). L’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta (A dia de hui som més de cinc-cents socis/es) va nàixer un 10 de maig al poble de Pedreguer amb els objectius de defensar el nostre patrimoni cultural, històric i artístic, fomentar-los i divulgar-los. No sols de la nostra comarca, sinó més enllà d’ella, constituint la Xarxa d’Institucions d’Estudis Comarcals (XIEC)  També es volia promoure la investigació i la interrelació de tots els camps del saber, tot mitjançant congressos (el 5é: un monogràfic per a commemorar els 400anys de l’expulsió morisca, celebrat l’any 2009), xarrades, exposicions, cursos, audicions, recitals, excursions i publicacions, entre altres activitats. Butlletins, monografies, calendaris i revistes com Aiguadolç (lit
Imatge
El vaixell de la Pelitrúmpeli va arribar el dimarts denou d’abril a la biblioteca d’Albaida de la mà de Dídac Botella i Joan Olivares. Aquesta nova revista infantil té un eix vertebrador que és el còmic d’una tripulació formada per Nelo, Pepa, Mariola, Oceà i Julivert. Viatgen amb una embarcació voladora en búsqueda d’aventures i recorrent la geografia valenciana per a conéixer la cultura i tradicions nostres. Aquesta vegada com feia un poquet de vent de llebeig el vaixell, realment, va soltar l’àncora al campanar d’Otos. D’allí Josep “el bibliotecari/pilotari” va agafar a Joan, el qual estava acabant un nou rellotge de sol, i a Dídac,que estava fent-se un cafenet amb les mestres d’infantil del col·legi Covalta i els va dur a la sala de la biblioteca d’Albaida per a què presentaren el número 1 d’aquesta nova revista. És una revista que promou la lectura en valencià i on dibuixants/il·lustradors (Jesús Huguet, Cristina de Cos-Estrada, Víctor Santos entre altres), músics com Dani (Miquel
Imatge
conta la llegenda que un dia com hui (8 d’abril a les 8 del matí) amb lluna creixent, de fa molts anys d’un calendari més lunar que solar i que no tenia ni dies ni mesos ni anys, quan els rellotges de sorra encara no els tenia tot el món i la gent mirava el sol i la lluna per saber quan era de dia i de nit, l’ullet del sol passaria pel forat de la torre de la mesquita de la plaça del clos de la vila i que a partir d’eixe moment s’il·luminaria en la Covalta un punt on es trobaria la font o raig d’aigua que donaria de beure a tots els habitants del  castell vell. Havia estat un hivern molt dur i sec, les fonts havien deixat de brollar i els pobladors estaven abocats a l’abandonament de les terres. Aquesta va ser també el senyal per a què la gent de les alqueries puguera baixar a la vila nova per què era el moment d’iniciar la construcció del nou poble... ...eixe mateix dia, a la mateixa hora Joan d’Organyà vivia en una cova, tenia per llit un feix de garbons que sempre era verd i així
Imatge
En 2010 es va editar un 2,3% més de títols respecte al 2009, però la tirada mitjana per títol va descendir un 29,7%. Per categories de tema, més de la quarta part dels títols editats i quasi la mitat d'exemplars impresos van correspondre a la categoria de Literatura. L'edició de llibres de text va descendir un 32,0% i les publicacions per a xiquets es van reduir un 11,6%. Quant a la producció per idioma de publicació, el castellà va representar el 78,8% del total de títols i el 79,9% dels exemplars editats. En les publicacions per a xiquets es van presentar les majors diferències entre idiomes, aconseguint el 3,7% del total en les publicacions en castellà, l'11,0% en català, valencià i balear; el 15,2% en gallec i el 24,9% en èuscar. Estes són algunes de les principals conclusions que es desprenen de l'informe “Estadística de la Producció Editorial de Llibres. Any 2010”, fet públic dimarts passat per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). L'objectiu d'
Imatge
la paraula efímer si la busquem a l’enciclopèdia o qualsevol diccionari de la llengua ens la defineix com alló que no dura sinó un dia o de molt curt durada. Jo em quede amb la primera definició que inclou plaers, il·lusions, flors i jo posaria fins i tot ART. Sí, el que vegeu en la foto, en la meua modesta opinió, és art efímer gastronòmic en paraules majúscules malgrat que per molts de vosaltres la seua autora siga anònima i desconeguda i no hagueu participat en el seu tast. Per què art efímer? no sols per la qualitat del menjar, la qual cosa tindria que valorar un crític culinari, malgrat els que ho hem provat li donem un aprovat alt o com puntuaven en escola fins va quatre dies : P.A. (progressa adequadament). Per què art efímer? perquè s’ha fet per un motiu col·lectiu i sense ànim de lucre, tot al contrari, col·laborar amb els alumnes de l’institut en causes de solidaritat i companyerisme ; malgrat que a dia de hui és més de paraula que de fet. Per què art efímer? perquè la seu
Imatge
un lustre des de l’oferta pública del 2006 ha tingut que transcórrer per a poder dir que ja sóc tècnic de gestió de biblioteques i arxius. Durant aquests cinc anys d’estudis i preparació com tot en la vida he tingut moments d’ombres i clarors, sobretot, ombres perquè preparar unes oposicions, malgrat que molta gent no s’ho crega, és mentalment molt dur de passar : incerteses per veure com passen els mesos i la convocatòria no es publica en cap butlletí oficial; preocupacions per saber-te capaç de “competir” davant altres companys/es, maldecaps per si encares bé la preparació escriptora amb suficient bibliografia i expositiva amb el control de la durabilitat del temps, serietat tant en casa com en el treball, hores d’estudi (sobretot nocturnes) tretes del treball que t’absorbeix tot el dia puix tens una jornada partida que dificulta poder dedicar-li més hores; i , sobretot, el que més m’ha dolgut (en l’ànima -si la tinc- i en sentiments), deixar un poc prou de costat a la meua família
Imatge
Ai! Les rondalles... Fa molts, molts anys, en aquell temps que les bèsties parlaven i les persones callaven, a poqueta nit, quan fora de casa feia un fred de mil dimonis, o quan amb el bon temps parents i amics s'asseien tot junts, sempre hi havia algú que contava rondalles. Era un divertiment, més o menys, com ara ho és el cinema. Les rondalles, abans, eren contades en un rogle de gent, ara és més comú llegir-les als llibres. L'estudi de les rondalles va començar perquè molts escriptors i estudiosos van trobar les arrels de la cultura originària dels pobles en aquestes narracions. Una rondalla és una narració breu popular que combina elements de fantasia, de llegenda i de reals. La trama sol ser molt senzilla amb situacions i personatges comuns a tots els pobles i cultures; els personatges, plans, i el temps i l'espai indeterminats. Destinada especialment a l'entreteniment dels infants alhora que té intenció moralitzadora. La rondalla té un caràcter anònim, a
Imatge
Digitalització : Arxiu Històric. El perquè de tot plegat: un servei, una necessitat. La digitalització com a fenomen cultural, social i administratiu esdevé en l’actualitat un element clau en les polítiques de preservació i difusió dels arxius. Superada la primera fase de digitalitzacions quirúrgiques i atomitzades només a l’abast de grans organitzacions i sobre fons documentals o documents de rellevància, en l’actualitat i des de fa uns anys s’ha “popularitzat” la digitalització com a element no només de conservació, sinó de difusió de la documentació. D’altra banda, s’està constatant que el desenvolupament dels plans de digitalització té conseqüències directes en molts factors, però especialment sobre la preservació d’aquests documents. L’Arxiu Municipal d'Albaida des d'aquesta setmana hem començat ha enganxar els documents digitalitzats de l'arxiu municipal que de manera desinteressada ens ha fotografiat l'Associació altruista "Arrels Valencianes" issuu.com
Imatge
Ja se que hui (desset de gener) estem a San Antoni Abat més conegut popularment com sant Antoni del porquet o sant Antoni dels ases i que la majoria de gent, aquest cap de setmana, ha estat en alguna que altra foguera. També se que tots sabeu que es tingut pel patró dels animals, especialment, dels doméstics, que conviuen amb l’home. Però bé, jo parlaré d’un altra historieta....com vos he comentat en el blog “a dos i dos ratlles” hui estem en la vespra de del dia de La Cadira de Sant Pere (18 de gener) : es creu que tal dia com demà reviuen totes les cuques i feristeles que s’havien esmorteït i esllanguit a causa del fred. La cuca és un animaló repulsiu segons ens explica el diccionari de l’Alcover. I inclou a l’escarabat, el corc o el llagost i especialment : la cuca llauradora (perjudicial per a les plantes), la cuca panera (la qual habita dins les cases i en racons humits, us sóna el nom de “cucaracha”?) i així fins a vint classes diferents (dormileca, cargolera, papera, peluda,etc.