Després de les darreres plogudes, val la pena passejar pels nostres camins i sendes i gaudir dels olors de la terra i dels paisatges. Dins d'eixe gaudiment visual i olfactiu hi ha apareix "un però" : l'abandonament de la majoria de les terres i per tant de les séquies, aljubs, assuts, basses i motes. En ve al record els meus anys "d'orengo" quan als estius els homes les netejaven i nosaltres, la xicalla, les nits de lluna plena, caminaven per les vores de les séquies buscant granotes amb la lluna com única llum. El lladruc de gossos fa que torne a la realitat. Una "mota" segons el diccionari és un cordó litoral dunar, però també pot ser el cavalló que limita lateralment el llit d'una séquia o es séquies paral·leles al llit d'un riu. Hui la passejada ha anat pels antics camins de Xàtiva-Cocentaina i Albaida-Carrícola entre masos i cases de llauradors : Serafina, Vidal, El Pansat i Les Clotes. La casa i el molí de Les Clot...