pilota de fulls de paper

El gerani és una planta que necessita molta llum natural (solar). Les dues flors del gerani de casa; per cert, crec que fora del seu temps de floració (maig a setembre), em porta a la memòria la locució “mentre hi ha vida hi ha esperança”. Esmorzant amb la meua filla, un familiar molt estimat m’ha dit a cau d’orella una notícia dura de rosegar: “li han detectat càncer a la meua dona”. La vida meravellosa de somriures i alegries es torna complicada i difícil d’assimilar. La majoria de persones no valorem la vida fins que no passen coses greus. Quan arriben eixos moments, aprenem a valorar cada instant i la presència de la gent que t’estima. Hem d’aprendre a viure d’un altra manera. La felicitat va més enllà de buscar i aconseguir les coses que vols tindre o fer. La felicitat és la pròpia vida, és el camí que fem acceptant les coses que tenim i que podem fer. A la biblioteca tenim un xicotet llibre ple d’emocions i sentiments perquè són les lliçons de vida d’un xiquet malalt, però ...

Estic consultant uns padrons industrials de final del segle XIX on apareixen paraules poc utilitzades hui en dia com : - “ alb é itar ” (menescal/veterinari de l ’à rab al-baytar “ metge de cavalls ” ); - “ abaceria ” (tenda on es ven oli, vi, vinagre, llegums secs, baejo, etc. del à rab hisp à nic ṣ a ḥ b azz á d , el dels queviures); - “ tablajero ” (venedor de carn. Tradicionalment venedor d ’ articles alimentaris en els mercats perqu è ho feien en una taula), quan faig un descans i   li pegue una ulla(d)eta als titulars del quart poder (mitjans de comunicaci ó ). Un ú nic titular é s la portada de tots els mitjans (premsa, internet, tv, r à dios, etc.) des de fa dies. Vaja, tan d ’ escoltar “ la parauleta ” i ara no me ’ n recorde del seu nom: ,coro...,covi.... Una pneum ò nia i un virus que han vingut per a quedar-se. De colp i volta, com una llum artificial intensa i forta em ve al cervell. Al meu poble li diuen “ flash à ” per recordar-me la frase d ’ un amic...

Tinc una cosina (R.M.M.) que està més “tendra” (tendresa, sentimental) per raons maternals (enhorabona, quina filla més rebonica tens) i em busca les puces cada vegada que ens vegem. Son puces bones (si les busqueu, les trobareu) que em fan pessigolles de rialles i d’estima comuna. Que si sóc el consentit/malcriat de sa casa perquè la tia (sa mare) m’ho permet tot, des de fer-me dos gotets i mig de vi amb el tio, fins i tot, entrar el gos a casa; que si soles escric de persones que es moren; que si escric amb unes paraules que no s’entenen, que si tinc uns pensaments i idees “raretes”, que si sóc “agarraet” i seré el més ric del cementeri, etc., etc. Quanta raó tens (en quasi tot)!! Sentim que estem vius buscant el que ens agrada, però hi ha vegades que tenim que saber controlar-mos perquè els excessos i abusos creen “massa dependències i malalties estranyes i modernes”. Sincerament crec que la dependència a les noves tecnologies (telèfons mòbils, xarxes socials) ha fet que l...

Puix sí , com aquell que juga a "l'oca", en aquests dies de mal temps, on dia si dia també tenim que agafar el paraigües, he estat visitant diversos hospitals per motius familiars. Els he tocat de les dues classes : privats i públics i de tota hi ha en la vinya del senyor. Als privats :estan més nets, les cues són més curtes i l'atenció al pacient és més perllongada en el temps. Però, nosaltres, que som i serem de poble (Marina Alta,), no tenim especialistes en la zona i has de desplaçar-te a la capi (Alacant). A esta, perquè si vols anar a l'altra (València), tens que agafar una ambulància fins El Verger i després canviar ...sí,com sona i llegiu,qüestions de "convenis" ( tot això per a portar a mon pare al metge) Per l'altre costat, als públics tampoc es queden arrere. Tinc la filla malalta, vaig a urgències al centre de salut del poble (Albaida, més de 6 mil habitants) i em fan unes receptes, com es "normal", busca farmàcia de guàrdia fó...