pilota de fulls de paper

Estic en una “sala de espera” d’un hospital, el temps passa més lentament i no ens criden. Són quasi les 8 de la nit, estic pensatiu i en altre lloc (absent crec que es diu) Està essent un dilluns tempestuòs d’agafa’l i no el deixes. De bon matí m’informen de la mort d’un amic, veí de casa, i a migdia veig la mort davant de mi (literalment, sense tabús). La meua companyera de treball a la biblioteca i l’arxiu, durant 5 anys, està morint-se, té metàstasi. Sa mare em crida i vaig a sa casa. Impressiona!, la veritat siga dita: calfreds, ronquits, plors, plegàries, metges, parxes de morfina...s’acaba la vida terrenal d’una xiqueta de 29 anys que ha sofert un càncer de pit. El dia anterior, diumenge, vaig anar a veure-la i encara em va conéixer, malgrat estar molt dèbil, no es queixa de dolor (mai ho havia fet). No puc quedar-me més, tinc que acompanyar als meus pares a Alacant al metge : la vida ha de continuar rodant..... ... he agafat una revista per a distraure’m. Per supost que parla ...

Un usuari de la biblioteca em torna un llibre que jo li havia recomanat , el de Rafael Chirbes "Crematorio" de l'editorial Anagrama i publicat en l'any 2007 quan ell em fa un comentari i em diu: vols que te'n deixe un meu ? És un llibre amb molts de personatges, un vocabulari molt ample i com l'obra de Chirbes sense punts ni punts i a part. Açò era per nadal i ara l'he acabada de llegir. M'ha costat un poquet perquè s'ha unit el poc de temps que tinc per a mi junt a ser una obra molt espessa. Són narracions caòtiques, amb l'aparició de cents de personatges i l'ús de tècniques cubistes per les fragmentacions dels textos: com un collage. Les comparacions són odioses però si algú ha llegit a "Ulisses" de J.Joyce és una obra narrada com una reflexió interna.  Com vos acabe de dir no te punts , però si que hi ha diàlegs entre els personatges que es relacionen entre sí. No se, podríem catalogar-la com un monòleg interior con...

Fa olor a pintura, mescla de colors, poals, tapajuntes i gotelé. Sí, estic rodejat de pintors, la meua filla pren la comunió i al piset li toca una neteja profunda i una mà de pintura. Et fas una idea i després els pintors et giren la truita. Què si morat, blau intens, una blanca i l'altra... mils i mils de colors.....és vida. Els temps canvien i els mitjans de treball evolucionens, però hi ha certes costums que el pas del temps no les fa canviar. Hem refereix a la ràdio. Per als que treballem en llocs públics, és el meu cas en la biblioteca i l'arxiu, ens zona a "xinés", però per a la resta de mortals, quina falta els fa. Em demanen un aparell i busquen l'emissora : europa fm, los quarenta, onda zero, radioontinyent, radio nou, ... hi ha on poder triar. Les freqüències en FM són més sonores que les d'onda mitja on parlen més i  hi ha més debats. Me'n recorde de la ràdio que tenim heretada dels meus besavis, duta de Cuba, quan hi havia molta fa...