pilota de fulls de paper

  É s una, o s ó n tres, o poden ser deu o poden ser totes les xiquetes del m ó n. É s dilluns, vespres del dia 8 del tercer mes de l ’ any. Plou. La deixarem caure. S ’ obri la porta de la biblioteca i veig 3 paraig ü es. Entren 3 usu à ries amb carnet lector des de fa un grapat d ’ anys. Els mestres els han manat fer un treball sobre el Dia Internacional de la Dona. Una, é s negra, sa mare é s africana; l ’ altra, é s emigrant, procedeix dels pa ï sos de l ’ est europeu; i la tercera, é s aborigen (de la terreta). Les tres parlen entre elles en valenci à i em pregunten que volen fer una treball sobre el dia de la dona un poc diferent. No sols copiar i pegar del google i de la wikip è dia. Com “ quasi sempre ” , les biblioteques responem a les preguntes que ens fan i els fem arribar un grapat de llibres del “ Raconet Lila ” i els ajudem a escorcollar entre el marem à gnum d ’ informaci ó dels buscadors d ’ internet. Trobem en la p à gina de l ’ associaci ó de dones perio...

Tinc vertigen. Més del que em pensava. Vertigen a eixa sensació d'inseguretat i de por de caure de dalt a baix de l’escala per l’alçaria de les prestatgeries que guarden llibres que ningú ha obert en 30 anys. Tinc vertigen al pas inexorable del temps perquè la mina del llapis no era tan resistent com creiem. El temps està esborrant les lletres que amb dolçor, gran esforç i superació escrivia l’auxiliar de la biblioteca. Estic repassant amb un retolador negre permanent les signatures de les caixes per a què el temps no esborre i oblide la feina feta en una sala d’un dipòsit d’una biblioteca pública qualsevol. El temps és el mitjà impalpable i intocable que fa desaparèixer la tasca escrita i que esborra de les nostres memòries les petjades deixades. Un treball fet amb estima de conservació del fons bibliogràfic de la biblioteca i que no volem que el pas del temps esborre dels nostres records. Perquè recordar és estimar.   Petit Homenatge a una Dona Anònima amb discapacitat (M...

Mireu que escrivia el 14 de gener de 2016 sobre “la xylella” :     el nom ja ens avisa : la “xylella fastidiosa” ha posat en alerta tot el món del sector oliverer europeu. Des fa un parell d’anys al sud d’Itàlia (2013) ja ha matat 1 milió d’oliveres. Aquest estiu ja s’ha detectat a França i qui sap si no podria creuar els Pirineus. Aquest bacteri viu en l’interior de la planta i es transmet a través d’insectes que s’alimenten de la saba de les plantes i arbres. Es multiplica fins obturar-los, col·lapsar-los (marciment, assecament de fulles, defoliació) i matar-los. I no només, les oliveres (amb qui més s’ha acarnissat), també els arbres de pinyol(fruitals), tarongers, ametllers i vinya. De moment, l’única cura és arrancar-los. A hores d’ara, no s’ha trobat la manera de combatre’l. Pareix ser   que s’ha introduït a través de plantes ornamentals americanes. Allí, el bacteri no és tan mortífer. Ací ha trobat “l’escenari” perfecte Ara pegueu una mirada al m...