![Imatge](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgu7rv3R9tSEVudNRp4u4B8oRzN6v-fVq9Hck55eS5uGVDc-T1KHKNcbgyAkGGUNm1gI16Z4h9lYH22XbDUO_UHFE7cla9gj_lIQ4ejbmfzmRCdCfWgW3ZOwNkV2ukF8c2tB4CE_iaDSzk/s1600/collint+cireres.jpg)
la frase comentada, arran d’una fotografia dels anys 60, va portar mocador 13 mesos fa que hui parle del dol . El dol és l'expressió mitjanament formalitzada de respondre a la mort, és a dir, la mostra externa dels sentiments de pena i dolor davant la defunció d'un ser volgut. En els països occidentals, això inclou els enterraments, les esqueles i roba de dol, entre altres. El costum de portar roba negra sense adorns en senyal de dol es remunta almenys a l'Imperi Romà, quan la toga pulla feta de llana de color fosc es vestia durant els períodes de dol. Durant l'Edat Mitja i el Renaixement, les robes pròpies del dol es portaven per pèrdues personals i generals: un exemple, després de la matança d’hugonots (dia de San Bartolomé) a França, la regina Isabel I d'Anglaterra i la seua cort va vestir de dol rigorós per a rebre a l'ambaixador francès. El color del dol més rigorós entre les reines europees medievals era el blanc en lloc del negre. Era costum