pilota de fulls de paper

Estem a meitat de maig, en la primavera d’estiu, encara que les fotos pareix que no indiquen el mateix: muntanya seca, barrancs i riu, sense gota d’aigua. Tot sec i eixut perquè portem una temporada ben llarga sense quasi pluja. A Albaida, sols 150 en 12 mesos. Si no recorde malament, el mes de maig 2023 fou el darrer mes plovedor (183 l.). Anem camí d’una sequera perillosa. Aquests dies llig i escolte informació sobre el riu Albaida i que per la Costera i la Ribera Alta té trams secs. Jo aquest cap de setmana he pogut comprovar que el mateix riu Albaida junt els barrancs de Benissoda i Agullent, estan ja secs per la nostra contornà. Si afegim l’abandonament dels camps. Són imatges i estampes poc o gens evocadores. Esperem no acabar en aigua de figues. No fa remor d’aigua ni té pinta de reviscolar res. O sí? Hi ha una arbust que malgrat tot resisteix i vol ensenyar-nos la seua delicada flor. És un arbust amb una fusta dura que quan érem menuts tiràvem al foc per a què esclatara

Poc menjars són tan antics, humils i populars com és el PA i tenen tantes varietats, com maneres de menjar-se’l i d’anomenar-lo. En ma casa, les dues puntes de la barra de pa és el primer que es menja i tenen propietari (en plural). Com digueu vosaltres l’extrem cruixent de la barra del pa?  - Cuscurro, currusco y corrusco (en gran part de la península ibérica) - Corrosco (Santiago de Compostela, Ferrol, A Coruña) - Cantero (Guadalajara, Cuenca, Madrid i altres zones) - Cabero (Jerez de la Frontera, Sevilla) - Teta i pico (Granada) - Pico (Andalucía, Madrid i altres zones) - Punta y puntica (Murcia, Valencia i rodalies) - Curruscu, cuernu i picu (Astúries) - Encetadura (zona muntanyenca entre Astúries i Lleó) - Codo i codito (Tenerife) - Kurrusku (Bilbao) - Corrusquet i crostón (Aragó) - Teta (Buenos Aires, Argentina) - Codito i coco (Uruguay) - Piquito, culito y puntica (Caravas, Venezuela) - Chichita (México)   És la bellesa dels idiomes. Els idiom

S’APEGA, POR, PLORAR, IGNORÀNCIA, IMPOTÈNCIA, AMAGAT, EXPULSATS DEL POBLE, PASSAR-HO MALAMENT, PAGAR JUSTOS PER PECADORS, TOCAR LES CAMPANES QUAN ES DIAGNOSTICA, CREMAR-HO TOT, NO DONAR NI PA, NO DIR RES. Aquests dies d’hospitals i descans del treballador m’han servit per a poder acabar de llegir un llibre que m’havien regalat i que voldria donar-vol a conèixer. “Éramos todos iguales: relatos de vida en torno a la lepra” d’Antonio Garcia Belmar és un llibre editat per Publicacions de la Universitat d’Alacant. Érem tots iguals no és un llibre sobre la lepra, encara que tot en ell gire al voltant d'esta malaltia. Els relats de vida ací reunits ens parlen de l'experiència recent de persones que es van enfrontar a una malaltia associada al passat i de les estratègies individuals i col·lectives amb les quals van aconseguir recuperar la identitat arrabassada i defendre la seua dignitat personal. Ens tracen trajectòries vitals marcades per la por i el rebuig i ens revelen les raon