La dona (Rosa) em recomana la lectura del llibre de Javier Cercas "El Impostor"(2014). És un relat real i no de ficció com ens diu el mateix autor, però abans dues reflexions. Són pensaments que fa temps em faig, però ara les dic de en veu alta perquè els éssers humans som uns “MeCo” (Memòria Curta i Oblidadissa). 1)Per què els humans ens encabotem en voler canviar el món? No ens donem conte que estem de pas? No ens donem conte que som els únics éssers vius que hem transformat la vida de la terra? 2)La vida no és cap camí de roses i així i tot, per què posem punxes i pedres en eixe camí? Modestament pense que això diu molt poc de nosaltres. Estem passant una llarga quarantena que deu servir-mos per aprendre una nova lliçó de la vida. No devem ni podem impedir seguir caminant pel mateix camí de la vida a la gent que té pensaments i idees diferents a les nostres i els tenim que ajudar a alçar-se o llevar-se les punxes quan algú cau (resiliència, germanor, solidaritat,...