Uns ulls que estan amagats darrere unes ulleres de vidres gruixuts i progressius i de muntura de pasta (o ser à met à l · lica fina?), que s ó n fidels al seu gos i lligen llibres, un darrere l'altre, fan una mirada al poble en les seues passejades sense perdre de vista el campanar del poble. Selecci ó de 17 fotos (2020, 2021) Música de Vivaldi i el reggae d’Auxili “passa el temps” “Lluna, sol que un dia perdura / Dolç atac de paranoia amb Tashkenti d'aventura / I dura, és la lluita com l'espera / Escalfar-te les nits fredes observant-te sempre plena / Val la pena, val la pena, canviar la nit pel día / La teua companyia, et mire, desitge respire alegria, repeat / La nostra melodía /L'única força que ens motiva que balle la vida”.
Entrades
He tingut que posar les galtes del cul en la cadira al llegir la informació. Sí, m’he assentat sense temor a faltar a la normativa lingüística (verb “assentar-se”), però si amb la por que la normativa autonòmica no faça excepcions a les tradicions i que d’aquesta manera perdem la nostra identitat com a poble. Estic referint-me als rellotges públics dels campanars dels pobles i en aquest cas al del poble de la meua família paterna. Contat i debatut no és la primera vegada que algú veí es queixe del soroll del toc de les campanes (estudi acústic) a un jutge i que aquest els done la raó perquè superen els nivells de decibels i provoquen molèsties. Els articles 11 i 12 de la llei de contaminació acústica (2002) parlen de “ cap font sonora no podrà emetre o transmetre nivells de soroll i vibracions superiors als límits establerts en el present títol ...cap activitat o instal·lació no haurà de transmetre a l’ambient exterior nivells sonors de recepció superiors als indica...