pilota de fulls de paper

Tranquils, tranquils, no vaig a estendrem molt en el tastet de hui divendres. Hui en dia vivim “a tota hòstia”(*) i vigilats per L’ULL QUE TOT HO VEU. (*)perdoneu-me “el taco” = paraulota. Però sí, vivim ”molt de pressa” perquè a totes hores hi ha que estar fent cosetes: treballar, respondre als WhatsApps, fer-se “selfies”,   viatjar a tots els llocs, divertir-se, etc. i, a més a més, al segle XXI, real i palpablement, estem MEGACONTROLATS pels rellotges intel·ligents (whatch), pels assistents personals i virtuals (les IA, o siga intel·ligència artificial ) i la seua branca IAG (I.A. generativa o més conegut com XatGgpT). En temps prehistòrics, els egipcis, tenien l'Ull de la Providència o Ull que tot ho veu. Era un símbol que mostrava un ull envoltat per raigs de llum, sovint dins o damunt d'un triangle o d'una piràmide. Solia ser interpretat com la representació de l'ull de Déu observant la humanitat, però no necessàriament significa que pertanyia a Ell. I, ...

  I per què no? Se que ella no vol ser la protagonista del meu tastet; la comprenc, però la possibilitat de recordar (o imaginar) amb paraules és allò que ens fa únics als éssers humans. Paraules orals o escrites, em dona igual. Gravació sonora i/o escriptura, és el rastre que deixem a les altres generacions. És la voluntat d’un fet per a què no s’oblide, el desig de transcendir. A cau d’orella es conten els secrets, i així la paraula oral o escrita activarà la nostra memòria al voltant del foc, del tendur o de les actuals xarxes socials.   L’escrit el tenia guardat en “una carpeta” del USB... ...El 12 de setembre de cada any és celebra el DIAM, però per a una persona malalta com ella quasi tots els dies de l’any són DIAM.... Comença a fer-se de dia i sona el telèfon en la tauleta de nit. És el de Rosa M.O., però ella no està. Ha passat una mala nit i van.... Està en el sofà amb les persianes baixades. Té una bossa de gel al cap, s’ha pres la medicació i ha demanat que...

Reconec que ha estat un mes d’agost “descafeïnat, diferent, 0%” per diversos motius QUE NO venen al cas. Per aquesta raó enguany no tinc moltes paraules que recordar, però si tinc el record de les fotos fetes.             FESTES I PARTIDA PILOTA MÀLIA al Poble Dalt.  Feia dies que no dormia tranquil. 60 anys i mig complits. Els malsons i els nervis per no fer el ridícul al bell mig del carrer s'havien apoderat de la meua persona des què el xicó em van dir: " pare, el Vicent “Malia” vol i m’ha manat que en   la partida de festes d’enguany, el tio Saoro (de roig) i tu (de blau) feu de punters. És la partida de llargues que organitza el club de pilota de La Vall de Laguar i que serà l’acomiadament al carrer del seu poble (Poble Dalt) com a treta de llargues. Abans de la partida, el club li rendirà un xicotet homenatge amb els alumnes de l’escola de pilota i la xirimita i el tabalet fent la volta a la processó, però al revés (d’esquerre a d...

Vull començar el tastet amb un proverbi: Un llibre obert és un cervell que parla; tancat, un amic que espera; oblidat, una ànima que perdona; destruït un cor que plora . Proverbi hindú Malauradament, després de la presentació d’un llibre, aquest sol quedar arraconat en les prestatgeries de casa (o d’una biblioteca) com un element decoratiu més durant una llarga temporada, per no dir, tota la seua vida. Pocs, molts pocs, agafem un llibre del seu llom, l’obrim i el llegim. Tinc entre les mans, a punt d’acabar la seua lectura, “ El Archivo parroquial de la Vall de Laguar: antecedentes y anàlisis ” de Daniel Riera Moll . Un gran treball d’investigació i estudi fet pel Daniel, mestre jubilat. Enhorabona!! L'arxiu parroquial és, en un sentit ample del concepte, el lloc en el qual s'ha   depositat tota la documentació rebuda i generada per una parròquia. Segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE, 2007) a Espanya hi ha 14.118 arxius eclesiàstics, dels quals el Cens-...

Estem a meitat de maig, en la primavera d’estiu, encara que les fotos pareix que no indiquen el mateix: muntanya seca, barrancs i riu, sense gota d’aigua. Tot sec i eixut perquè portem una temporada ben llarga sense quasi pluja. A Albaida, sols 150 en 12 mesos. Si no recorde malament, el mes de maig 2023 fou el darrer mes plovedor (183 l.). Anem camí d’una sequera perillosa. Aquests dies llig i escolte informació sobre el riu Albaida i que per la Costera i la Ribera Alta té trams secs. Jo aquest cap de setmana he pogut comprovar que el mateix riu Albaida junt els barrancs de Benissoda i Agullent, estan ja secs per la nostra contornà. Si afegim l’abandonament dels camps. Són imatges i estampes poc o gens evocadores. Esperem no acabar en aigua de figues. No fa remor d’aigua ni té pinta de reviscolar res. O sí? Hi ha una arbust que malgrat tot resisteix i vol ensenyar-nos la seua delicada flor. És un arbust amb una fusta dura que quan érem menuts tiràvem al foc per a què esclatara...

Poc menjars són tan antics, humils i populars com és el PA i tenen tantes varietats, com maneres de menjar-se’l i d’anomenar-lo. En ma casa, les dues puntes de la barra de pa és el primer que es menja i tenen propietari (en plural). Com digueu vosaltres l’extrem cruixent de la barra del pa?  - Cuscurro, currusco y corrusco (en gran part de la península ibérica) - Corrosco (Santiago de Compostela, Ferrol, A Coruña) - Cantero (Guadalajara, Cuenca, Madrid i altres zones) - Cabero (Jerez de la Frontera, Sevilla) - Teta i pico (Granada) - Pico (Andalucía, Madrid i altres zones) - Punta y puntica (Murcia, Valencia i rodalies) - Curruscu, cuernu i picu (Astúries) - Encetadura (zona muntanyenca entre Astúries i Lleó) - Codo i codito (Tenerife) - Kurrusku (Bilbao) - Corrusquet i crostón (Aragó) - Teta (Buenos Aires, Argentina) - Codito i coco (Uruguay) - Piquito, culito y puntica (Caravas, Venezuela) - Chichita (México)   És la bellesa dels idiomes. ...

S’APEGA, POR, PLORAR, IGNORÀNCIA, IMPOTÈNCIA, AMAGAT, EXPULSATS DEL POBLE, PASSAR-HO MALAMENT, PAGAR JUSTOS PER PECADORS, TOCAR LES CAMPANES QUAN ES DIAGNOSTICA, CREMAR-HO TOT, NO DONAR NI PA, NO DIR RES. Aquests dies d’hospitals i descans del treballador m’han servit per a poder acabar de llegir un llibre que m’havien regalat i que voldria donar-vol a conèixer. “Éramos todos iguales: relatos de vida en torno a la lepra” d’Antonio Garcia Belmar és un llibre editat per Publicacions de la Universitat d’Alacant. Érem tots iguals no és un llibre sobre la lepra, encara que tot en ell gire al voltant d'esta malaltia. Els relats de vida ací reunits ens parlen de l'experiència recent de persones que es van enfrontar a una malaltia associada al passat i de les estratègies individuals i col·lectives amb les quals van aconseguir recuperar la identitat arrabassada i defendre la seua dignitat personal. Ens tracen trajectòries vitals marcades per la por i el rebuig i ens revelen les raon...

Hui és divendres 19 d’abril de 2024. Un divendres un poc diferent. Faig 60! Fer anys sempre és bonic, però està clar que posar el número 6 a l’esquerre fa que u comence a pensar i dibuixar la recta final d’un projecte professional forjat al llarg de molts anys, malgrat que encara està llunyà en anys de jubilació. Encara que no ho demostre, em sent feliç, satisfet i content d’estar acompanyat pels meus i de recordar també als que ja no estan ací físicament (familiars i amics/gues). Què qui són els meus? La família i els amics/gues que tinc la sort de tindre i que són, sense cap dubte, el meu tresor personal perquè totes i tots heu contribuït a què jo siga com soc i el que soc. Gràcies per ser com sou i per haver estat i estar encara amb mi en el moments en què més u ho necessita. Gràcies per saber-me estimar i deixar que jo també us estime i molt!! Comptat i debatut, l’amistat és el millor regal que u pot aspirar a tindre. ... la vida continua. Gràcies a totes i tots.

  Aquest matí, entre a la fleca (despatx o botiga de pa) per comprar-me el pa i un parell de coques de sal menudes per a casa. Faig cua i escolte a l'home de davant de mi que li diu a la fornera " quin dia més estrany aquest DISSABTE BORD, no hi ha escola però la gent treballa". Recordeu, no és el mateix "fer dissabte" (netejar la casa a fons) que dissabte bord (vespres d'un dia festiu que no és diumenge) i jo tinc uns dies que "pense en la mona de Pasqua" (estic un poc distret i no pare atenció al que faig i dic) i "faig cara de Pasqua" perquè les persones estimades malaltes van curant-se poc a poc. Tresors de la llengua. 

Aplega el dissabte de vesprada i el gos lladra i meneja la cua. No és per a tu Odín, és per a mi. Obric la porta de casa i no hi ha ningú, però tinc la carmanyola plena d’arròs al forn penjada en la porta. Arròs Passejat. Com què se qui me l’ha deixada li envie un WhatsApp donant-li les gràcies i al moment en contesta amb un audio preguntant per la paraula “ carmanyola ” perquè no l’havia escoltat mai. Carmanyola. La carmanyola, més coneguda hui en dia pel nom de “tàper, túper” (prové de la marca comercial nord-americana “Tupperware”). De nom de marca registrada a nom comú; altres exemples poden ser “típex” de la marca Tipp-Ex, “tirita”, “dònut”, “clínex”, “flit”,”velcro”, “danone”, “bimbo”,”vamba”, “vermut”,etc. “tàper/túper” és un neologisme -paraula o expressió nova que s'adopta en una llengua) és un recipient de llauna, alumini, plàstic o altres materials similars que té una tapa ben ajustada i s’utilitza per guardar-hi o portar-hi menjar, generalment cuit.  Si tireu mà d...

Hui he llegit aquesta notícia: La Guàrdia Civil de València ha investigat a un home de 80 anys acusat de disparar al seu propi gos i abandonar-lo en una zona de difícil accés, segons ha informat l'Institut Armat en un comunicat. Els fets van tindre lloc a principis de gener, quan una parella d'escaladors aficionats es trobava practicant eixe esport en la coneguda com Font dels Olbits, de la localitat de L'Orxa. OLBITS?? Xe eixa toponímia també està al meu poble. Però si a Laguar també hi ha una Font que es diu així. Busque en el portal del nomenclàtor toponímic de la AVL i trobe 5 referències amb el nom “OLBIS”   https://geontv.gva.es/ 4 ullals o fonts a La Vall de Laguar, Famorca, L’Orxa (el de la noticia) i Tàrbena. 1 penya o roca a Tollos 1 partida a Tàrbena “Sa Olbis” OLBITS O OLBIS (arcaic o forma dialectal) és un recipient fet en un tronc de fusta buit per dins que s’utilitzava per a posar menjar o aigua per als animals. Etimològicament ve del llat...

Amb una sabata i una espardenya fem els nostres tastets. L’altre dia un lector i usuari de la biblioteca va tindre un detall amb el bibliotecari-arxiver. El bibliotecari-arxiver estava ordenant llibres i buscant un que li havien demanat quan entra J.M.M. i diu “Josep el deixe el llibre damunt el mostrador”. Quan torne a la taula, la sorpresa va ser majúscula perquè m’havia deixat un parell de bambes, és a dir, dos bollos redonets i tovets amb un puntet d’aroma a canella. “ Xe, dues BAMBES ” vaig dir en veu alta, inconscientment, i la gent de la biblioteca em van mirar amb cara de sorpresa. Bamba té molts i diversos significats com que pot ser un ball i el seu ritme ballable, o unes espardenyes de lona, o en el joc del billar fer un encert de forma casual, o una bastida (andami), o en rebosteria una coca elaborada amb farina, ous, sucre i oli o sagí, molt tova i fina. Hui en dia, a les espardenyes de lona, per allò que sembla més “cool” parlar en anglés, s’anomenen “sneakers”. ...

Xe, quin esglai ens vam endur el gos i jo l’altre dia passejant. Primer ens pensàvem que era una serpeta, però no, era una processó de grugues/cucs (erugues) ben llarga. Unes grugues bastant (prou) perilloses per a les persones, perjudicials per als gossos (mortal) i per suposat als arbres (defoliadors de les pinedes espanyoles: menjar-se les seues fulles). “ la processionària del pi ” és el nom popular que li donem perquè tenen una manera curiosa de moure’s per terra perquè es mouen en filera, una rere l’altra i així es resguarden d’algun pardal depredador. La veritat que són gracioses i curioses, però per favor, no s’acosteu a elles perquè tenen molt de perill.  Mireu la foto que li vaig fer.     I per què gruga/cuc del pi? Quan és converteix en papallona, es dedica a pondre ous dalt dels pins. I quan les larves ixen dels ous, es queden resguardades en unes bosses. Tenen un comportament especial perquè treballen i conviuen cooperant entre elles. Durant la fase d...

El portal temàtic Fontilles i la lepra a Espanya és fruit de la col·laboració entre la Fundació Fontilles i la Universitat d'Alacant (Antonio Garcia Belmar) amb el suport econòmic de la Sasakawa Health Foundation, que va aportar els fons necessaris per a recuperar, digitalitzar i editar l'àmplia mostra de revistes, obres, imatges, testimoniatges, documents i objectes del patrimoni històric de Fontilles que ací es posen a l'abast dels qui s'interessen per ells i, sobretot, dels qui, gràcies a ells, puguen interessar-se per la història de Fontilles i la lepra a Espanya. L'arxiu històric del Sanatori de Fontilles conserva un ric i complet fons documental i material, que és testimoniatge de la història d'una institució amb més d'un segle d'existència i de la vida de les milers de persones que la van habitar durant este temps, algunes d'elles encara allí. L'arxiu documental consta de prop de dues-centes caixes de documents i més de cent cinquanta ...