quedem a les huit del matí per anar a veure les pintures del barranc de l’infern. Com està tot o quasi tot perdut li hem demanat a Vicent, un expert i amant de l’esport d’aventura i especialista en espeòlogia/alpinisme que siga el nostre guia i punt de refèrencia. El camí fins el riu està assenyalat i en bones condicions, però una vegada deixem les sendes que s’empren per al senderisme entrem en la selva mediterrània de matolls, argelagues, esbarzers. Mireu com està el caminet que passem pel costat d’uns bancalets o foies on distingim diversos ametlers i figueres; però ens es impossible acostar-mos a elles per menjar-se alguna que altra figa vernesca o poletana. Vicent té marcat i conservat en el seu cap l’anterior visita i gràcies a la seua traça podem trobar i arribar als abrics/coves i gaudir d’unes pintures rupestres que estan prou mal conservades, tot siga dit. Vos enumerem els diferents estils que es troben a La Vall de Laguar: L' art llevantí és un estil d' art rup...