pilota de fulls de paper

Porte dos mesos sense fer cap tastet en els dos blogs que tinc. Els motius? Esgotament/cansament mental, però un altre dia xarrarem sobre eixe tema. Hui he sentit el cuquet de la curiositat de fullejar i repassar els meus inicis escrivint en els blogs (web de caràcter personal) creats a internet. Eixe núvol o espai virtual que és internet va arxivant tot el que a ella pugem i tot el que escrivim (cabrejos, admiracions, fotos, comentaris, etc.). “Allí dalt” (cloud) queda tot reflectit, i com que els anys passen (i a pressa), “els fets” romanen i es mantenen intactes (?). PERÒ, clar és imprescindible una connexió a Internet. Sense això, no és possible accedir a les ferramentes i utilitzar-les d’una manera normal. Per tant, suposa una dependència quasi absoluta dels proveïdors de servei a Internet (i no entrem a parlar de seguretat i privacitat). ALESHORES, també m’ho guarde en un dispositiu de memòria o flash ( llapis usb) també anomenat “pendrive”.   Anem al què anem. El tem...

Tinc una cosina (R.M.M.) que està més “tendra” (tendresa, sentimental) per raons maternals (enhorabona, quina filla més rebonica tens) i em busca les puces cada vegada que ens vegem. Son puces bones (si les busqueu, les trobareu) que em fan pessigolles de rialles i d’estima comuna. Que si sóc el consentit/malcriat de sa casa perquè la tia (sa mare) m’ho permet tot, des de fer-me dos gotets i mig de vi amb el tio, fins i tot, entrar el gos a casa; que si soles escric de persones que es moren; que si escric amb unes paraules que no s’entenen, que si tinc uns pensaments i idees “raretes”, que si sóc “agarraet” i seré el més ric del cementeri, etc., etc. Quanta raó tens (en quasi tot)!! Sentim que estem vius buscant el que ens agrada, però hi ha vegades que tenim que saber controlar-mos perquè els excessos i abusos creen “massa dependències i malalties estranyes i modernes”. Sincerament crec que la dependència a les noves tecnologies (telèfons mòbils, xarxes socials) ha fet que l...

Pot ser que les lletres i les reflexions seg ü ents per a la majoria de la gent sonaran estranyes, per ò despr é s d ’ un cap de setmana de ploreres i uns llagrimals humits necessite parlar de les “ coses superficials de hui en dia ” i continuar agafat a la vida com l ’ arbre de la fotografia. S í !! Plorar, no tinc vergonya d ’ ademetre-ho al bell mig del bancal, entre ametlers i fruitals perqu è est à resultant un any MOLT complicat on cada vegada hi ha m é s buits i silencis de persones estimades. A les ja esmenades abans de l ’ estiu, aquest mes ens deixa una dona ” amb molt de viri ” (al meu poble aix ò vol dir: persona vigorosa/activa/feinera) sempre a punt d ’ ajudar-te en l ’ arreplegada d ’ ametles i en tot el que fera falta “ ...per Don Jos é i la Rosariet, anem on siga ” . L ’ altre, un bon home/amic amb el seu geni i tossuderia. Un amant o persona que estima la natura: tant de les herbes meng í voles com de les plantes curatives i dels animals “ ...josep la cam...

cultura, filosofia i humanitats en general, cada vegada "pinten" menys en aquesta societat. Per a què perdre el temps EN PENSAR? Em sorprén la poca resistència en defensar els plaers de la ment front a la concreció del pragmatisme i el benefici d'un món que prioritza "el segon" (temps). Modestament, crec que uns i altres no estan barallats. Pragmatisme, eficàcia, rendibilitat són valors que tenen les humanitats perquè forgen persones que valoren les opcions, les analitzen i es raona la informació que tenim. LO VERITABLEMENT ÚTIL                                                 5 de juliol Arxivant expedients he trobat la primera fulla de sol·licitud de torns per a connectar-se a Internet en la biblioteca d'Albaida : finals de maig de 1996. Fa 20 anys !...

Reconec que m'agrada . Són dos faenes totalment diferents, però ... En una tenim que atendre a gent, a la qual orientem, informem i ajudem a solucionar el que busquen. En l'altra, estem a soles : silenci total, davant fulls que no parlen , però que tenen mils i mils d'històries que contar i esperant que algú les llisca i les faça públiques. en la primera estas continuament dient que callen, escoltant a l'usuari que necessita que l'escolten perquè té problemes familiars o personals; en l'altra tasca estàs ordenant lligalls de paper de drap, documents que ningú o quasi ningú sap que estan allí sóna el telèfon, entres a internet, t'entrevistes en gent, t'enfandes amb els que no escolten ni fan cas; en l'altra, lliges i imagines com vivien els nostres avantpassats, divulgues els pergamins que hem restaurat en exposicions, en una porten un llibre que acaba d'eixir del forn : té dos mesos; en l'altra deixes fer una foto digital d'un docu...