pilota de fulls de paper

Fa un fred que pela ! de veritat de la bona, acabe de passar per davant de dos rellotges/termòmetres i un marca 0 graus i l'altre 1 grau de temperatura. Mireu si fa fred que comença a nevar, Sí, bolves ben grosses, però no acaba de collar/quallar (tinc un dubte en el verb i en aquests moments no tinc cap diccionari ni el SALT). Els menuts i els més majors gaudim d'ella malgrat que després ho reneguem per la brutícia que crea en casa. Però qui no ha jugat amb ella, s'ha esgolat o tirat boles de neus ?. Jo le sofrida des de menut, allà a Soria , on l'hivern feia que la neu estiguera més d'un mes al carrer, però això crec que ara no m'agrada massa ni com esport ni res. Bé, la veritat que com paisatge sí, es veritablement idílica i conciliadora de bons menjars i dolços besets al racó del foc. Al meu poble comprem farina i fem "bollos" (més coneguts com coques de dacsa, malgrat ser farina de blat) acompanyats d'un bon all-i-oli i anxoves salades. El vi...

Cap de setmana de contrastos forts. Conforme ens fem majors, responsables i amb obligacions familiars, el pas del temps i el valors de les coses que realitzem pareix ser més ràpid i més apreciat, que quan estaves en l’adolescència estudiant on tot es viu més alocadament “ sense pensar-ho”. Ho això hem sembla a mi. Tot ve a conte d’uns dies viscuts amb activitats molt enfrontades. En unes he estat rodejat de joventut inesgotable, la qual està contínuament amb ganes de fer i no parar tot el dia, igual té que s’alcen a les 7 del matí, que a la vesprada tinguen activitats esportives i lúdiques o que a les 12 de la nit encara no estan esgotats de jugar amb els amics. “Joventud divino tesoro”. I en les altres, la vida pega colps molt forts, com la mort mateixa, a la qual no podem anotar en cap d’agenda ni llistat d’espera, ni sabem si està al cantó de casa esperante o en altre lloc on, segurament, no aniríem si ho sabérem...   quan ella ...

Fa temps, no se si molt o poc, quan no existia la globalització i la interculturalitat cadascú a sa casa passava el temps conforme podia, malgrat que les hores corrien igual de pressa : al racó del foc, amb un cresol pujant les escales, al carrer jugant amb els amics/gues, escoltant les històries dels majors, festejant a les portes de casa, mengant sense televisió, els animals de "companyia" estaven tot el dia "passejant" i les "gamberrades" eran castigades. Ara, el nou mil·leni ens ha dut canvis "radicals" en la nostra vida, per a bé i per a mal, però la que estem sofrint en la biblioteca d'albaida són greus, per al meu entendre, --> --> --> --> LA BIBLIOTECA D ’ALBAIDA ESTÀ : TRISTA DEPRIMIDA 8-( DECEPCIONADA :-C SORPRENGUDA :-O - SABEU PER QUÈ ? ALGUNS USUARIS FURTEN LLIBRES, REVISTES, CD-ROMS, COMPACTES I DVDS. ELS JOCS ESTAN TRENCATS I S’HAN QUEDAT S...

Reconec que m'agrada . Són dos faenes totalment diferents, però ... En una tenim que atendre a gent, a la qual orientem, informem i ajudem a solucionar el que busquen. En l'altra, estem a soles : silenci total, davant fulls que no parlen , però que tenen mils i mils d'històries que contar i esperant que algú les llisca i les faça públiques. en la primera estas continuament dient que callen, escoltant a l'usuari que necessita que l'escolten perquè té problemes familiars o personals; en l'altra tasca estàs ordenant lligalls de paper de drap, documents que ningú o quasi ningú sap que estan allí sóna el telèfon, entres a internet, t'entrevistes en gent, t'enfandes amb els que no escolten ni fan cas; en l'altra, lliges i imagines com vivien els nostres avantpassats, divulgues els pergamins que hem restaurat en exposicions, en una porten un llibre que acaba d'eixir del forn : té dos mesos; en l'altra deixes fer una foto digital d'un docu...

El mes de novembre l'inicíem amb dos propostes que paga la pena d'anar-hi. Com tot el que faig i m'agrada, crec que per això sóc un "homo rara habilis", són de minories. El primer l'organitzen a Montaverner : .- La 1era MOSTRA INTERNACIONAL DE CINEMA DOCUMENTAL " Món.doc ". Del 23 al 30 de novembre a l'auditori "Lluís Peiró". És un nou certamen en l'àmbit cultural de la comarca i de la Comunitat Valenciana. És una aposta cultural pionera en un gènere audiovisual bastant marginat de les televisions, dels distribuïdors i de les grans sales de cinema comercial. Segons Catherine Ulmar (directora del certamen) "...volem obrir una finestra al món que ens envolta...". Teniu més informació a la pàgina web http://www.mon-doc.org el segon acte del qual vull comentar és "La Safor a l'Arxiu de Salamanca : documents recuperats" . La presentació dels documents (en DVD) es farà al saló d'actes de la Mancomunitat de Mun...

Puix sí , com aquell que juga a "l'oca", en aquests dies de mal temps, on dia si dia també tenim que agafar el paraigües, he estat visitant diversos hospitals per motius familiars. Els he tocat de les dues classes : privats i públics i de tota hi ha en la vinya del senyor. Als privats :estan més nets, les cues són més curtes i l'atenció al pacient és més perllongada en el temps. Però, nosaltres, que som i serem de poble (Marina Alta,), no tenim especialistes en la zona i has de desplaçar-te a la capi (Alacant). A esta, perquè si vols anar a l'altra (València), tens que agafar una ambulància fins El Verger i després canviar ...sí,com sona i llegiu,qüestions de "convenis" ( tot això per a portar a mon pare al metge) Per l'altre costat, als públics tampoc es queden arrere. Tinc la filla malalta, vaig a urgències al centre de salut del poble (Albaida, més de 6 mil habitants) i em fan unes receptes, com es "normal", busca farmàcia de guàrdia fó...