
Nit fosca Plovineja sobre els nostres cossos mig nuets. Agafats de la mà caminem sobre el fang apegalós. Davant de nosaltres hi ha ombres una, dues,....no pots acabar de contar-les, no saps qui són, i pense : també volen fer el mateix viatge que nosaltres!. *llig escoltant música* punxa en: cercles en el gel Tot és un silenci, sols sents el sospir i bategar de cors de les ombres capdavanteres. Tenim esgarrifor, però volem seguir endavant. Hem pres la decisió ! ho necessitem! El murmuri de les ombres i una petita claror que es visiona darrere d’un escarpat rocallós ens dóna a entendre que hem arribat a la sortida del nostre viatge. Sentim l’olor marí de l’aigua salada i d’una mar arrissada. A parat de ploure, la lluna trenca els núvols i sorgeix per il·luminar la nostra aventura. Tenim els cossos banyats per la pluja, l’emoció dels sentiments ens fa córrer per tot el cos una sensació de fredor intensa com quan de p