pilota de fulls de paper

Nit fosca               Plovineja sobre els nostres cossos mig nuets. Agafats de la mà caminem sobre el fang apegalós. Davant de nosaltres hi ha ombres una, dues,....no pots acabar de contar-les, no saps qui són, i pense : també volen fer el mateix viatge que nosaltres!. *llig escoltant música* punxa en:   cercles en el gel              Tot és un silenci, sols sents el sospir i bategar de cors de les ombres capdavanteres. Tenim esgarrifor, però volem seguir endavant. Hem pres la decisió ! ho necessitem!                         El murmuri de les ombres i una petita claror que es visiona darrere d’un escarpat rocallós ens dóna a entendre que hem arribat a la sortida del nostre viatge. Sentim l’olor marí de l’aigua salada i d’una mar arris...

Les cançons traspassen fronteres i uneixen a les persones. De boca en boca en els vostres avantpassats, ara d’internet en internet en els vostres ipads i ipods. Travessen dures cuirasses i ens donen l’oportunitat de conèixer altres vides i món, és a dir, altres cultures.   Si en lloc de barallar-se per ser més ric, per colonitzar i ser més civilitzat les persones ens comunicàrem amb música i cançons, ens entendríem molt millor i les diferències es farien xicotetes.   Sabeu per què u dic? perquè el que cantem de menuts i aprenem cantant mai s’oblida. La música i les cançons uneixen aspectes emocionals, del coneixement i si voleu, també, espirituals. Un poble que canta es manté jove i és un lloc on val la pena viure.       Anem a tancar els ulls, tots menys els músics per si les mosques, i imagineu-se a tots els xiquets i xiquetes del món mundial, fent un rogle, mans amb mans, sobre la Terra. Com si li estiguérem pegant la volta al món i esco...