pilota de fulls de paper

  Conforme anem fent anys, els costums diaris van canviant i estic d’acord amb un bon amic del poble del costat quan li dic bon dia a rompre el dia, via whatsapp, i l’envie una foto del seu poble i ell, amb lleganyes als ulls (imagine jo), em contesta: -Xe, Josep, pareix mentida. Qui t’ha vist i qui el veu, has passat “d’alçar carrers a posar carrers” (alçar carrers, l’últim en acabar la festa i anar a dormir; posar carrers, quan un és matiner). Anem al que anem, aquests dies de passejar a rompre el dia, he vist un arbre “marginal” i m’ha vingut al cap qui deguera plantar la primera de totes. Sí, perquè “ella” és femení i el seu fruit moltes vegades el vegem relacionat amb temes de fecunditat i fertilitat. Estic parlant de la figuera ( ficus carica ). Però abans, una historieta de moriscs (cristians nous) i cristians vells. Meitat segle XVI, uns quants anys abans de la seua expulsió (1609), en un poble on conviuen llauradors de les dues cultures i religions. Tots ells viu...

Passejant pels carrers del poble pots descobrir que la naturalesa s ’ obri cam í entre parets com podeu comprovar en la fotografia figuera i tamb é que encara queden vestigis d ’ un passat recent : Anella: é s un c è rcol de metall ficat a les fa ç anes de les cases per a lligar els animals. Matxos, burres, cavalls, vaques. Fent les fotografies de les anelles, un ve í s ’ ha parat i m ’ ha comentat el seg ü ent : “ fa molts anys quan jo era un xaval es gastaven per a lligar els burros i despr é s, m é s majoret per a penjar les bosses de fem. Ara no t é profit, per ò li he   dit a ma mare que no la lleve, que la conserve ” anelles Tamb é hi havia d ’ altres anelles o ganxos dalt de tot, a les eixides de les teulades, per pujar les coses a la cambra (per als mil · lenials: el pis més alt, immediatament davall de la teulada) mitjan ç ant la for ç a humana i una c orriola (mirar i trobar en la fotografia): eina de ferro amb forma de circumferència emprad...