pilota de fulls de paper

Arxiu Albaida : els antecedents al D.N.I. (document nacional d’identitat) Les cèdules personals eren un impost personal sobre la renda i l’inquilí, però encobert baix la disfressa de ser un document d’identificació personal i de policia. Realment la cèdula era el rebut del pagament (bianual) que s’havia fet. Un poc d’història o antecedents seus foren: les cèdules de composició (època colonial espanyola), els passaports, els passes (viatges de menys de 8 llegües), les cèdules de veïnat (1854) o les cèdules d’empadronament. Les cèdules personals es fixen com impost l’any 1874 fins l’any 1943. A l’Arxiu Municipal d’Albaida tenim conservats 82 expedients que van de 1878 a 1939. Les cèdules personals eren el mitjà per identificar a la persona. Les cèdules personals contenien entre altres dades les següents: un número correlatiu d’ordre que després s’utilitzava en els documents, nom i cognoms dels interessats (cap de família, dona, fills, gendres, nets i d’altres persones que viv

Aquesta setmana llegia la notícia que l’ajuntament d’Enguera subhastava els aprofitaments forestals dels monts públics del seu poble per tercera vegada per falta de postors/licitadors o interessats. És un mont amb plantes aromàtiques (pebrella, romer) i pasturatges (oví o caprí). No fa tant de temps, els pobles miraven cap a la muntanya perquè era un espai d’aprofitament que donava de menjar (cacera) i rendes (pasturatge, pedres i arenes, forns de cals, fusta, llenya); ara, estem de cul a ells i sols els aprofitem per a fer senderisme , cicloturisme o els mirem amb altres ulls quan s’encenen (focs) com aquest estiu passat. Arxiu Municipal Albaida : 1797, ordre o carta de l’Intendent General de Marina sobre els arbres. Tots els pobles han de marcar els pins, les nogueres, les freixes de sis polzades, els roures de 8 (a quatre pams de terra), les carrasques i sureres per a qui vullga tallar els arbres hauran de demanar permís. Estem en 1872. El plet (litigi) entre el veí de Pa

L’expulsió morisca fou un drama humà. Recuperar les històries de les persones   més menudes que es van quedar orfes i marginades per l’estupidesa de la rasa humana és una tasca farragosa i lenta. L’historiador i investigador ontinyentí Ignasi Gironés porta més de vint anys en eixa feina investigadora de traure a la llum l’abundat documentació d’eixos xiquets i xiquetes descendents dels antics pobladors de les nostres terres.   Ell parla d’holocaust (espoliar) perquè l’estat espanyol “rapta” els fills als seus pares expulsats de les seues terres. L’ordre d’expulsió dels moriscs anava unida a la retenció dels xiquets/es. Que havia passat amb els xiquets? Se’n havien anat? S’havien quedat? Quants? Qui els tenia? Que s’estava fent amb ells?  Un llistat de 2.420 “morisquets” (xiquetes i xiquets) trobats després d’expulsió i que no foren declarats. Morisquets arreplegats pels soldats que els compraven o mataven als seus pares. D’aquesta manera l’estat va pagar als soldats el botí d’una exp

Un vell amic, després de passar 2 anys difícils i foscos amb una malaltia complicada i operació inclosa, torna a tindre la vitalitat del treball i de l'estudi diari. Abans de caure malalt, estava en la preparació de la seus tesi doctoral sobre repoblació en els pobles del ducat de Gandia (els Borja). Universitat de València (expulsió morisca del segle XVII). A més, li va fer la promesa a sa mare de 95 anys, de col·laborar en la digitalització dels fons dels arxius parroquials i " en ello està ". Tirant mà de la "Font". Ell m'ha fet arribar una sèrie de documents i estudis d'investigacions que ha fet que recupere el cuquet de la història dels meus avantpassats.  Xuetes (jueus), moriscs (musulmans). Conversos, cristians nous i vells, morisquets (xiquets vius, 2.497 comptabilitzats). D’ací i d’allà, molts repobladors vingueren a aquestes terres despoblades, totalment, per l’expulsió morisca de l’any 1609 (el 22 de setembre es publica aquell edicte el qual q

La ciència que té com a objecte l'estudi estadístic de la població, referit a un moment determinat o a la seua evolució s’anomena DEMOGRAFIA . Tenim la quantitativa que estudia els aspectes numèrics de la població; i la qualitativa que s’ocupa de les característiques de les persones (físiques, culturals, econòmiques). Una de les seues fonts d’informació són els censos de població. Recordar que l’època de l’estadística de població comença ja ben entrat el segle XIX. Fins eixe moment, s’ha de tirar mà d’altres fonts per estudiar la població. Els cens de 1510 de la Cancelleria Reial de l’Arxiu del Regne de València (A.R.V.) que ha estat estudiat per Rafael Valldecabres constitueix la primera relació exhaustiva de la població valenciana. Els d’abans, sols es conserven sèries fragmentàries i parcials. Va ser un cens ordenat per les corts de Montsó. 1510 . Focs : Palma i Ador (tots dos junts), 66 cases i 597 caps de bestiar; Murla, Orba i Laguar (tot tres juntes), 304 cases i 4.8