![Imatge](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIBdfFxATyVhBwj50pBZr6_hXkL_Ugz_YQz-Ol0cq0R19QsGJU31OhNzU1H5jRtQEyWnPioNUN58DtKw90ME3zTwmBy-ZXkxy1x39usU9FGnyVgwjbWeB-J7x0YJKajzFrtS9dYm7boP_CMpNDqVSVvcraQ4mFT9e7W2vol1UUGnyjSJDLK8gP0kMi/s320/dni%20cedules%20personals.jpg)
Arxiu Albaida : els antecedents al D.N.I. (document nacional d’identitat) Les cèdules personals eren un impost personal sobre la renda i l’inquilí, però encobert baix la disfressa de ser un document d’identificació personal i de policia. Realment la cèdula era el rebut del pagament (bianual) que s’havia fet. Un poc d’història o antecedents seus foren: les cèdules de composició (època colonial espanyola), els passaports, els passes (viatges de menys de 8 llegües), les cèdules de veïnat (1854) o les cèdules d’empadronament. Les cèdules personals es fixen com impost l’any 1874 fins l’any 1943. A l’Arxiu Municipal d’Albaida tenim conservats 82 expedients que van de 1878 a 1939. Les cèdules personals eren el mitjà per identificar a la persona. Les cèdules personals contenien entre altres dades les següents: un número correlatiu d’ordre que després s’utilitzava en els documents, nom i cognoms dels interessats (cap de família, dona, fills, gendres, nets i d’altres persones que viv