![Imatge](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguZNSVwDhgUWZpUeBC7imruTIKsir9WJ6duEXAp2i8ezoAzs0wgtCOXJMhFaLVlHxftLVinD8Rhwt8kmjUdohIjWnRpxdHpGV9XNjy18uPkQiFX78i3BpQ7zAMsym1zIESCrwCG_o8M_E/s320/espanta+la+por.jpg)
Una va n à ixer l ’ any 1913. L ’ altra ha nascut l ’ any 1933.Quan tenia 9 anys la va perdre per culpa del c à ncer.Com diu l ’ Eugeni Alemany, les mares valencianes s ó n molt patidores i exagerades perqu è no dormen cap nit de la seua vida, o aix ò diuen elles, per culpa dels seus fills; mai estan conforme amb les vegades que les crides o parles amb elles; han heretat la capacitat de cuinar putxero tots els diumenges; es preocupen per la teua imatge p ú blica; poden sobreviure menjant bullit; coneixen la vida, obra i miracles dels teus amics millor que tu; i ens criticaran sempre que puguen davant de les seues amigues...per cert, els pares valencians tenen dos frases contradict ò ries amb les quals resolen qualsevol situaci ó : “ fes-li cas a la mare ” quan parlen amb els seus fills, i “ deixa estar al/la xiquet/a ” quan parlen en la mare.mai é s tard per a reivindicar la figura materna Busque la paraula i no est à inclosa en el diccionari Alcover-Moll editat l ’ any 1