Escric un divendres 13 de setembre pel mat í i continua plovent. En un parell d ’ hores han tornat a caure 70 litres m é s.... ” plou sobre banyat ” . El xiquet menut li diu a son pare : - pare, cau aigua dels n ú vols! El pare li contesta : - est à plovent! La pluja é s aigua que cau dels n ú vols que procedeix de la condensaci ó del vapor d ’ aigua de l ’ atmosfera ” . Com cantava l ’ Ovidi : “ Plovia, aquell dia./ Perqu è vull!/ Perqu è tinc ganes que plogu é s!/.... ” Ac í , en la nostra terra, no plou mai a gust de tots i totes: “ plou poc, per ò per al poc que plou, plou prou ” ( ni fu ni fa) , “ plou a bots i barrals o a c à nters ” (ploure amb molta intensitat) o “ sempre plou quan no hi ha escola ” (ser inoportuns, no podem controlar certs esdeveniments de la vida), “ plou sobre banyat ” . Aquesta ú ltim proverbi é s el que ens est à passant al poble d ’ Albaida. Dimecres vesprada (11 setembre) per l ’ extret d ’ Aielo (foto) es formava una muntanya de ...