Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2010
Imatge
A partir de 1928, es restablix de nou l'anhelat somni del pantà d'Isber, esta vegada va estar propiciada per la iniciativa d'uns promotors catalans, els senyors Brutau i Cruells, que en 1931, utilitzant el projecte de D. Alfonso Peña Boeuf , Enginyer de Camins, Canals i Ports, van escometre de nou les obres de la presa, però este projecte quedaria de nou detingut al poc de temps, a causa de la dificultat que comportava la injecció del ciment en eixa època, tràngol este que desbordava les seues possibilitats econòmiques. Acabada la guerra civil espanyola, s'escomet de nou el projecte de la presa d'Isber. Ja que segons una llei de 30 de juny de 1939, i per mediació d'una ajuda estatal que subvencionava el 80% de l'import, a l'abril de 1940, va possibilitar als concessionaris el reiniciar el dit projecte, restablint de nou la Comunitat de Regants del pantà d'Isber . En este nou projecte, es preveia la construcció d'una presa de 45 a 50 metres, a
Imatge
Segons la Revista d'Obres Públiques del Cos Nacional d'Enginyers de Camins Canals i Ports, a principis de 1875 van començar les primeres intencions i projectes per a la construcció d'un pantà en la conca del riu Girona. Un embassament capaç per a dotar de reg gran part de fèrtils termes corresponents a pobles de la comarca denominada marquesat de Dénia. A este efecte, el 25 de juny de 1875, l'Excma. Diputació provincial d'Alacant, va atorgar una concessió als Srs. Toribio Iscar Sáez i Juan Moreno promotors de la ciutat de Madrid, per a la construcció d'un pantà en el got que forma el Girona en la part baixa de la Vall de Laguar, concretament en el paratge de l'antic rahal d'Isber, esta concessió va ser publicada en el Butlletí Oficial de la província d'Alacant amb el núm.180. Pel que a partir del 28 de juliol de 1876, s'inicien els preparatius per a la seua construcció, però seria posposada a pesar de les bones intencions i a les quantioses c
Imatge
el llibre " La primera confederación hidrogràfica del Júcar : 1934-1942 " editat per la CHJ. (novembre-2010) ( i comissionat per Joan F. Mateu) ha estat l’excusa de fer un article recopilatori sobre un tema que feia anys tenia pendent d’escriure. Sempre m’ha admirat aquesta obra humana i si tanque els ulls encara veig la imatge del salt de l’aigua per dalt de la paret; sent el soroll de l’aigua entre les roques; i note com les gotes em cauen damunt. D’això fa molts d’anys, vaig tenir l’oportunitat de veure-la in situ i per algun calaix de casa els meus pares tindré les fotos d’eixe dia. Bé, anem a la historieta que vos vull contar... Pantà i Presa d´Isber Es localitza al riu Girona i pertany al municipi de la Vall de Laguar (Marina Alta). La presa fou projectada a finals del segle XIX. Es construí entre 1928 i 1944. Presenta problemes derivats del material edàfic que trobem a la zona, on predominen els terrenys calcaris afavorint la formació d'aqüífers. Al costat d
Imatge
la biblioteca d’Albaida acaba de rebre un llibre en forma de donació. Aquest llibre s’acabà d’imprimir el 22 de setembre de 2010 als tallers de Paper Muro, data en què es complixen 401 anys de la publicació a València del ban d’expulsió dels moriscos. Són les actes del Congrés “ 400 anys de l’expulsió dels moriscos ” celebrat a Muro al mes d’octubre de 2009: 3 ponències i 15 comunicacions. El llibre l’han titulat “ Conversos i expulsats : la minoria morisca entre l’assimilació i el desterrament ” i l’edició és a cura d’Elia Gozàlbez i Josep Lluís Santonja. Sense cap interès de menysprear a tots els articulistes sols voldria tenir un recordatori en aquestes línies als treballs que parlen del meu poble i on estic vivint. 1.-Ignasi Gironés fa noves aportacions als censos de morisquets i ens comenta que la documentació conservada ens diu que la gran majoria dels expulsats són nascuts a les àrees sublevades : Muela de Cortes amb 244 i el meu poble –La Vall de Laguar- amb més de 820. A m
Imatge
els majors tenen raó quan diuen que conforme ens fem grans ens tornem “conservadors” en les idees, actes i pensaments. No són tots, però eixa frase alguna raó té. Tot apareix al veure aquest mes els programes de televisió que he vist en els dies festius. Si fa vint anys m’hagueren dit que un diumenge pel matí estaria davant d’un televisor vegent militars i retors,bufff. Primer que res, el meu respecte pels seus oficis i les persones que treballen en ells, però tot el que envolta no m’acaba d’agradar(església,exèrcit,etc.). Sóc poc amant de la televisió i veig molt poques hores al dia. No estic dins de la llista d’addicte a la tele, però els festius, per a o per b (malalties, exàmens i crisi fan que em quede a casa). Puix, bé, durant aquest mes d’octubre i novembre he seguit (una horeta,jugant/jugant) els actes de la visita papal a Barcelona (de Santiago no ho he vist) i el dia 12 d’octubre (dia de la hispanitat (?), festa nacional(?) i militar(?).A Espanya, aquesta data es conegué tamb