un lustre des de l’oferta pública del 2006 ha tingut que transcórrer per a poder dir que ja sóc tècnic de gestió de biblioteques i arxius. Durant aquests cinc anys d’estudis i preparació com tot en la vida he tingut moments d’ombres i clarors, sobretot, ombres perquè preparar unes oposicions, malgrat que molta gent no s’ho crega, és mentalment molt dur de passar : incerteses per veure com passen els mesos i la convocatòria no es publica en cap butlletí oficial; preocupacions per saber-te capaç de “competir” davant altres companys/es, maldecaps per si encares bé la preparació escriptora amb suficient bibliografia i expositiva amb el control de la durabilitat del temps, serietat tant en casa com en el treball, hores d’estudi (sobretot nocturnes) tretes del treball que t’absorbeix tot el dia puix tens una jornada partida que dificulta poder dedicar-li més hores; i , sobretot, el que més m’ha dolgut (en l’ànima -si la tinc- i en sentiments), deixar un poc prou de costat a la meua família, a la qual no li he donat tot el que es mereixen de temps d’esbarjo, alegries i petons. Aquests cinc anys han conclòs amb les oposicions que acabe d’aprovar davant un tribunal de 6 persones que en el còmput total han valorat la meua preparació en 5 exàmens que han estat : coneixement d’idiomes, normes de catalogació de monografies/publicacions seriades i materials especials (estic referint-me a dvds,cds, recursos electrònics), informe/memoràndum de 100 fulls sobre la biblioteca i arxiu municipal, defensa oral durant un hora del projecte d’adaptació a la nova normativa bibliotecària, arxivística de la nova biblioteca (espais, mobiliari, funcionalitat i activitats). Aquesta sensació agredolça fa que el 7i1/2 final de les oposicions encara no l’haja celebrat com crec que pertoca fer-se, perquè quan encara no havia assimilat l’aprovat sona el telèfon i es punxa la bombolla onírica on estava en eixe moment tornant al quefer diari: la mestra de la meua filla, que la xiqueta està queixant-se de la panxa i tinc que anar a per ella al metge....penge i de la caixa d’estalvis....Josep que encara no has cobrat la nòmina i la llibreta està en rojos....de l’institut que tenim reunió els pares demà a les quatre....de la pilota que ja estan les samarretes i despús-demà les repartirem...la dona que està en el metge com havia quedat...Bufff!!

Ringgggg!! sona el despertador i seu als peus del llit, hem fregue els ulls i em pose les ulleres (estic bastant cec i la miopia que fa les necessite a l’instant) mire el rellotge que tots els matins hem desperta, són les sis i mitja de la matinada i toca alçar-se per anar a comprar el pa i preparar l’esmorzar dels fills.

Tot ha estat un somni “bel·lísssimooo”!!!