Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2012
Imatge
Estaven tocant el segon toc a missa. M’acabe de vestir i me’n vaig cap a la plaça. La veritat siga dita, no per a anar a escoltar al senyor retor, sinó per seure baix la morera amb la gent major del poble i escoltar les històries que em conten : tradicions i costums que s’han perdut o tenen els dies contats . Hui estic decebut toca el tercer toc i no apareix cap home, la minva afecta a tots i el poble decreix a passes grans. Al poc m’apareixen dos quintos (homes nascuts el mateix any : 1929) parlant entre ells i em busquen. Ens saludem i els dic : - voleu que porte tres quintets?   i al moment els dos contesten : - el metge ens ha prohibit beure begudes amb alcohol, sols vol que beguem aigua de corriola.             La corriola és una màquina simple que consisteix en una roda amb un canal a la vora (en forma de llanda), pel qual es fa passar una corda o cable i que a més és mòbil al voltant del seu eix central. Les corrioles s'utilitzen per a canviar la direcció d'una
Imatge
Quan realitze un butlletí de novetats i l'envie per correu electrònic als usuaris de la biblioteca faig una petita introducció d'algun tema relacionat amb l'època de l'any, dels llibres que he catalogat i fitxat o de qualsevol altre tema que tinc en ment. Aleshores eixos "posts" després no es poden llegir perquè no estan conservats en cap lloc. I he pensat en el blog puc "penjar-los", com sou poquets els que em llegiu, no es cansareu molt i acabareu prompte. Enguany entre plans d'ajust, auditories, retallades, crisis i problemes de salut familiar ha estat un any bastant difícil. Em sap greu, perquè enguany celebràvem 20 anys d'estar oberts al públic. Sí, la Biblioteca Pública Municipal d'Albaida va obrir les seues portes el 2 de juliol de 1992. Encara que vullga no sembla l'altre dia, sinò molts dies.Ho comente perquè fins aquest any, tots els mesos posava novetats i durant el 2012 sols he pogut fer 6 butlletins de novetats i la i
Imatge
Arran dels tallers d’animació lectora fets a l’Escola d’Adults d’Albaida en la biblioteca m’ha arribar a les meues mans un llibre de rebot. La meua funció sols era tornar-lo a la seua propietària, però el seu títol i el seu format de novel·la gràfica(còmic) van cridar la meua atenció i abans de tornar-lo l’he llegit com si me’l furtaren de les mans. Laia Giner naix en gener de 2003 i és especial (PCI). A Laia li agrada reconéixer a la gent en les fotos, la música, la mar i ballar. Jugar a la “boccia” i pintar. A Laia li agrada fer com que llig els contes seguint les línies amb els dits. Posar els seus ninos a veure la tele i fer enquetiar als iaios. Somriu a la gent que li agrada i diu adéu als que no. Laia té una memòria prodigiosa ; recorda el lloc de tots els elements de la casa i tot ha d’estar ordenat. No para un segon fins esgotar als que l’envolten. Laia no parla però es comunica de meravella amb imatges i gestos. El sistema de rehabilitació és contundent : Vác
Imatge
Novembre ve marcat en els vells calendaris com un mes de trànsit entre la tardor i el hivern amb escenes relatives a afemar/adobar i llaurar les terres. Per la muntanya comencen les boires. Sabeu que és la boira? són uns dimoniets peluts i negres com el sutge que boten, ballen i escampen la boira per tal de no ser vistos i així, en eixa espessor, poder fer mil malifetes. Però, quan es desdueix/aclareix puja cap el cel perquè té por que el llop se la menge. A vegades, també neva perquè al cel fan una gran festa on plomen les oques que són els borrallons de neu que cauen i aleshores cantem la cançoneta : pastoret, d’on véns? –De la muntanya, de la muntanya. –Pastoret, d’on véns? –De la muntanya a veure el temps. –I quin temps hi fa? –Plou i neva, plou i neva. –I quin temps hi fa? –Plou i neva i nevarà.  Més informació en :   http://www.bibliotecaspublicas.es/albaida/index.jsp
Imatge
moments abans que s’inicie la celebració del seu natalici, el senyor Karlsson (Allan per als amics i són bastant) es vesteix i es posa unes sabates sense orelles ni taló usades per a estar per casa. Ix per la finestra   i s’escapa de la residència d’ancians on ara està vivint. No té massa clar on anar, aleshores va l’estació d’autobusos perquè troba que allí pot passar desapercebut. - Un incís, perdó, m’havia oblidat i crec que és important per a la trama : el senyor Allan celebra hui 100 anys!! sí no m’he equivocat posant els zeros. Continuem : Esperant l’autobús, arriba un jove que li demana que li vigile la maleta mentre va als lavabos; però, abans que torne el jove, arriba el seu autobús, i sense pensar-ho dues vegades, se’n puja amb la maleta. D’aquesta manera tan imprevista comença una experiència molt especial per al senyor Allan : en l’interior de la mateixa s’apilen , marededéu!, 50 milions de corones (unitat monetària de Suècia) de dubtosa procedència. Allan (ara ja e
Imatge
segurament no sabré explicar tots els sentiments i emocions que anit (dilluns 17 de setembre) van brollar en un instant : estimar la vida, plorar, somriure, lluita i per tant risc, ser optimista, records passats i presents, reflexions, màgia i també ràbia. Vos explique : al principi de l’estiu quan em feia el pesat i insistia al meu fill major que estudiara i repassara perquè havia suspés a juny, estàvem fent zàping en la televisió i en una cadena nacional anunciaven l’inici d’una sèrie nova. Ell em diu que de nova res, que ell l’havia vista l’any passat (2011) en la Tv3 i es titulava polseres vermelles és una sèrie de televisió de 13 capítols de 45 minuts de duració i ahir es va acabar la seua 1era temporada. La vida de 5 nois a un hospital, com creixen com viuen l'experiència i com se  senten especials gràcies al valor de l'amistat i la superació. Basada en la novel·la el món groc d’Albert Espinosa. Els seus personatges principals són : Lleó. El líder. Té 15 anys i en f
Imatge
La informació ha esdevingut un bé essencial en la nostra societat, i és un factor indispensable per al desenvolupament social, cultural i professionalde les persones i les organitzacions. En aquest context, els bibliotecaris/documentalistes desenvolupem un paper fonamental en el procés de facilitar l’accés a la informació i a la cultura. Per acomplir aquest objectiu, els bibliotecaris-documentalistes recollim, conservem i difonem aquelles informacions que resulten d’interès per als nostres usuaris presents i futurs. La importància d’aquesta responsabilitat unida a un sistema públic de lectura són la ferramenta fonamental per a impulsar el dret a la lectura en la nostra societat. Les biblioteques públiques pretenim difondre l’existència d’un servei públic de proximitat al ciutadà que contribueix de manera eficaç a facilitar l’accés al coneixement a tots els ciutadans. Des de la seua obertura (1992) la Biblioteca d’Albaida (BPMA) o com ben bé em deia un usuari perquè la veritat que la
Imatge
sense nom, no som ningú. Un petit homenatge al meu poble. Fa vint anys que treballe a Albaida, ací me'n vaig vindre amb Rosa i hem tingut als nostres fills : Josep Miquel i Laura. Després d'un semestre 2012 bastant complicat vull retre al meu poble matern/patern (Benimaurell o Poble Dalt. La Vall de Laguar) un record etern per l'estima que li tinc i que, malgrat la llunyania cada vegada més forçada i obligada, sempre tindrà un lloc en el batec del meu cor. Si vos abelleix podeu entrar en aquest enllaç : http://issuu.com/bibliotecari-pilotari/docs/estiu_2012 el fotomontatge és Maria Segrelles Valero
la dita diu qui no tinga, que espere . Porte quasi dos mesos sense fer res en internet : blogs, facebook, webs, issu. Motiu: per raons familiars i perquè no dir-ho també, laborals. No tinc el cap ni el cos per a escriure i pensar, ni llegir. Estic bloquejat mentalment. Però per respecte al lector/seguidor dels distintes xarxes socials, imagine que tindré algú, crec que tinc l’obligació moral de fer públic aquest ajornament temporal d’aquests xarxes socials. Fins la propera... 15 de maig de 2012 essent patró Sant Isidre llaurador
Imatge
L’equinocci de primavera (20 de març) d’aquest any ha començat molt plujós per tot arreu, sinó mireu : la Vall de Laguar - Isbert (La Marina Alta) 142.6 litres; Bocairent (La Vall d’Albaida) 80.0 litres; Barx - Aemet (La Safor) 184.6 litres; Planes (El Comtat) 85.7 litres. Informació extreta de la web d’informació meteorològica a web de meteonix . És un projecte lliure per a difondre i compartir les dades meteorològiques de qualsevol observador de les nostres terres:   http://www.meteonix.com/v3_priestac.asp . També tal dia com el 20, entre altres, el santoral celebra la festivitat de “la samaritana” (Santa Fòtima). Era invocada per les dones que havien d’anar a buscar aigua a la font, les quals demanaven que no permetés que se’ls trencara el cànter i que tampoc hi haguera molta gent i tindre que passar molta estona esperant la tanda. Perquè no fa molt, jo encara ho he conegut al meu poble i jo he fet cua (sense capçana) , no hi havia aigua potable ni canalitzada per les cases d
Imatge
Els esdeveniments transcorren a finals del segle XIX, de fet , la narració acaba el primer dia de l'any 1900, en el si d'una conservadora família de Texas dedicada a la producció de cotó. Calpurnia Tate , Callie Vee per als seus amics, és l'única xica entre sis germans. Amb els seus onze anys, està destinada a ser, com sa mare, una dona eficient que en el futur es faça càrrec de la seua família, per això, algunes de les seues obligacions són assistir a classes de piano amb la senyoreta Brown, fer calcetins per als seus germans i aprendre a cuinar. Callie ha nascut en una societat en què el paper destinat a la dona està clar: ha de preparar-se per a ser una bona esposa i mare. Així ho desitja sa mare i així ho assumix la seua millor amiga Lula Gates. No obstant això, Callie vol ser científica i anar a la universitat, encara que se sent incapaç de comentar este pensament amb ningú. No obstant això, ella preferix vagarejar pel camp i pel riu observant la naturalesa. El de 1
Imatge
una d’arxius : custodiant la memòria. L’Institut Internacional d’Història Social (IISG) - www.iisg.nl -, situat a Amsterdam, és el centre de documentació i recerca més gran del món en el camp de la història social. Fundat al 1935 per Nicolaas Willem Posthumus entre altres raons perquè la situació europea del moment (auge dels totalitarismes) amenaçava la pervivència dels documents dels diferents moviments socials. Té com a objectius preservar el llegat documental dels diferents moviments socials i fomentar la investigació històrica, sense entrar en valoracions polítiques o ideològiques (el seu fons ocupa un espai de més de 50 quilòmetres). Entre els seus fons tenim : 1.- es guarda una bandera republicana brodada a mà que la Unió de Dones de Catalunya va regalar el 1938 a la companyia holandesa de la Brigada Thälmann. El capità holandès Piet Laros se la va endur als Països Baixos. Durant l’ocupació nazi (II Guerra Mundial) , la bandera es va amagar a casa de Siebe Dolstra (un vell vet
Imatge
.... (abans llig en http://pilota-albaida.blogspot.com/) jo no se el temps que passà perquè perdé el coneixement, quan vaig sentir veus al meu costat, com si estiguera somniant o alguna cosa pareguda. Agafeu el xicó i porteu-lo al corral, vaig a fer un clot en el fem i anem a estacar-lo tot dins perquè està congelat i té que entrar en calor. Sentia belar les ovelles i al cap d’una estona, ben llarga per a mi, vaig obrir els ulls i em vaig donar compte que estava estacat fins el bescoll dins del fem del corral. Què faig ací, el primer que preguntà. El pare i el iaio junt al ti Miano van començar a riure i en contaren. Es veu que la nevada al Collao era molt forta i jo em vaig desmaiar del fred i al cap de poc passà el ti Miano que anava buscant on amagar-se. El va agafar i el posà en la sàrria de la burra i gràcies a ell estàs viu i també a què el iaio va pensar en estacar-te dins del fem d’ovella per a què entrares en calor perquè tenies congelats els dits dels peus i les mans. Xim
Imatge
Com ha anat hui el passeig? No ha estat malament, saps que el iaio està bastant cec i l’artrosi dels genolls fa que em canse de caminar molt prompte i sols hem pogut arribar fins el cantó del dau. El cantó del dau? li pregunte. Sí home, no te’n recordes?,però si sols fa un parell d’anys que l’han tapat junt al ferro i la paret lluïda de fi que hi havia a la paret de la casa del ti Antonio el Blanco. Com sou els joves, no se’n recordeu de res. Quina modalitat de pilota era ? Nosaltres li dèiem perxa . La perxa és una modalitat de la pilota valenciana a ratlles, açò és, sense una meitat del camp preestablerta, sinó que aquesta s'ha de marcar primer i guanyar després. La "perxa" és una evolució del joc a ratlles que com crec que saps anomenem Llargues i en la "perxa", la treta no la fa el jugador anomenat "banca" des de la seua "ratlla de quinze", sinó que un jugador que rep el nom de feridor , el qual, per a començar el "quinze"