Com a soci de l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta acabe de rebre el darrer llibre publicat per aquesta institució i que encara està calentet perquè acaba d’eixir del forn (juny de 2011). El llibre parla d’una subcomarca rica en patrimoni, història i cultura; d’una terra acollidora i d’un paradís per descobrir. Aquesta Vall (que no és la meua, quina llàstima, però espere i desitge que no tarden molt de temps en fer una guia com aquesta) la podeu descobrir, conéixer i si voleu estimar-la mitjançant el present llibre el qual no sols divulga la Vall, sinó que, a més a més, pot funcionar com a llibre de consulta. Es tracta d’una guia amb 12 rutes que recorren la seua zona muntanyenca, la qual ens porta per camins moriscos i mallorquins. Els primers foren injustament foragitats de les seues terres. Els segons, saberen conservar la Vall amb els seus paisatges, camins i llogarets. Hi ha, no obstant això, el problema general de la degradació d’aquest paisatge. Aquest problema és relativament nou i les seues conseqüències encara no han estat ben avaluades. Per a mi, l’origen està en la desaparició de pràctiques agropecuàries dels darrers 20 anys (abandonament de terres i absència de ramats). Voldria acabar tenint un record pel bo de Joan Pellicer, potser siga, de la nova generació (Bernat Capó, Paco Tortosa, J.M. Almerich, E. Roncero, Pep Nebot, C. Rodrigo, C. Ferris), l’impulsor de la gent que es dedica a mostrar el nostre país d’una manera més científica, literària i poètica que els seus avantpassats (Beüt, Calero, Cebrian). Bé, tampoc vull deixar-vos intrigats sobre el llibre ....és “La Vall de Gallinera : per camins de moriscos i mallorquins” de Vicent Morera i Juanjo Ortolà.
Passen els dies i no actue. Li pegue voltes al nano cavil·lant el tema i no trobe de què escriure i parlar. És com si mirara el foc i les seues flames embadalit. És estèril. Res. El foc ja són cendres. Aleshores, he decidit pujar unes fotos estiuenques que vaig fer als 2+1 pobles on he estat (Albaida, Aljorf, Laguar) i vosaltres opineu. Mentre mireu les fotos, us deixe un grapat de frases fetes que he anat escoltant i apuntant a les persones amb què m’he ensopegat aquest estiu : 1.- “Arruixa i no faces fang, amb l’arruixadora” em va dir una dona major que estava fent les seues 10 mil o trenta mil passes diàries. Vol dir que feu accions amb prudència i respecte i tindreu una major satisfacció. 2.- “M’he fet vell i estic ple d'alifacs”. És un mal físic que sobrevé amb els anys o que es patix a conseqüència d'una malaltia. 3.- “No en sap sap mal la vellea, sino les coses que ens porta la vellea". 4.- “Cuando el problema o la necesidad entran por la puerta, ...

Comentaris
Publica un comentari a l'entrada