Com a soci de l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta acabe de rebre el darrer llibre publicat per aquesta institució i que encara està calentet perquè acaba d’eixir del forn (juny de 2011). El llibre parla d’una subcomarca rica en patrimoni, història i cultura; d’una terra acollidora i d’un paradís per descobrir. Aquesta Vall (que no és la meua, quina llàstima, però espere i desitge que no tarden molt de temps en fer una guia com aquesta) la podeu descobrir, conéixer i si voleu estimar-la mitjançant el present llibre el qual no sols divulga la Vall, sinó que, a més a més, pot funcionar com a llibre de consulta. Es tracta d’una guia amb 12 rutes que recorren la seua zona muntanyenca, la qual ens porta per camins moriscos i mallorquins. Els primers foren injustament foragitats de les seues terres. Els segons, saberen conservar la Vall amb els seus paisatges, camins i llogarets. Hi ha, no obstant això, el problema general de la degradació d’aquest paisatge. Aquest problema és relativament nou i les seues conseqüències encara no han estat ben avaluades. Per a mi, l’origen està en la desaparició de pràctiques agropecuàries dels darrers 20 anys (abandonament de terres i absència de ramats). Voldria acabar tenint un record pel bo de Joan Pellicer, potser siga, de la nova generació (Bernat Capó, Paco Tortosa, J.M. Almerich, E. Roncero, Pep Nebot, C. Rodrigo, C. Ferris), l’impulsor de la gent que es dedica a mostrar el nostre país d’una manera més científica, literària i poètica que els seus avantpassats (Beüt, Calero, Cebrian). Bé, tampoc vull deixar-vos intrigats sobre el llibre ....és “La Vall de Gallinera : per camins de moriscos i mallorquins” de Vicent Morera i Juanjo Ortolà.
D'aquells que marxaren i d'altres que arribaren.... Vespres de novembre de 1609. Nit fosca i tèrbola. Plou. Cossos mig nus i banyats. Tot és un silenci i sols es sent el sospir i bategar dels cors de les ombres capdavanteres. Filera humana. Caps catxos, pensaments llunyàs. Tenen por, però els soldats els obliguen a seguir caminant. Arriben baix del castell, es sent l'olor marí de l'aigua salada i s'escolta el soroll de les ones colpejant el vaixell amarrat al port. Para de ploure. La lluna plena trenca els núvols i il·lumina la gran muntanya i els seus penya-segats incrustats en la mar. Els fan pujar de manera forçosa, d'un en un, per la passarel·la al vaixell que els durà a un destí obligat i no desitjat perquè són expulsats de les seues terres. Tots no. Els seus fills ens són arrabassats a la força. Són els botins de guerra dels soldats. Dos germans. Yousef té 9 anys. La seua germana Amira 5. Ell porta una coixinera. Fulles de llorer, brots de ruda, ram
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada