Com a soci de l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta acabe de rebre el darrer llibre publicat per aquesta institució i que encara està calentet perquè acaba d’eixir del forn (juny de 2011). El llibre parla d’una subcomarca rica en patrimoni, història i cultura; d’una terra acollidora i d’un paradís per descobrir. Aquesta Vall (que no és la meua, quina llàstima, però espere i desitge que no tarden molt de temps en fer una guia com aquesta) la podeu descobrir, conéixer i si voleu estimar-la mitjançant el present llibre el qual no sols divulga la Vall, sinó que, a més a més, pot funcionar com a llibre de consulta. Es tracta d’una guia amb 12 rutes que recorren la seua zona muntanyenca, la qual ens porta per camins moriscos i mallorquins. Els primers foren injustament foragitats de les seues terres. Els segons, saberen conservar la Vall amb els seus paisatges, camins i llogarets. Hi ha, no obstant això, el problema general de la degradació d’aquest paisatge. Aquest problema és relativament nou i les seues conseqüències encara no han estat ben avaluades. Per a mi, l’origen està en la desaparició de pràctiques agropecuàries dels darrers 20 anys (abandonament de terres i absència de ramats). Voldria acabar tenint un record pel bo de Joan Pellicer, potser siga, de la nova generació (Bernat Capó, Paco Tortosa, J.M. Almerich, E. Roncero, Pep Nebot, C. Rodrigo, C. Ferris), l’impulsor de la gent que es dedica a mostrar el nostre país d’una manera més científica, literària i poètica que els seus avantpassats (Beüt, Calero, Cebrian). Bé, tampoc vull deixar-vos intrigats sobre el llibre ....és “La Vall de Gallinera : per camins de moriscos i mallorquins” de Vicent Morera i Juanjo Ortolà.
I per què no? Se que ella no vol ser la protagonista del meu tastet; la comprenc, però la possibilitat de recordar (o imaginar) amb paraules és allò que ens fa únics als éssers humans. Paraules orals o escrites, em dona igual. Gravació sonora i/o escriptura, és el rastre que deixem a les altres generacions. És la voluntat d’un fet per a què no s’oblide, el desig de transcendir. A cau d’orella es conten els secrets, i així la paraula oral o escrita activarà la nostra memòria al voltant del foc, del tendur o de les actuals xarxes socials. L’escrit el tenia guardat en “una carpeta” del USB... ...El 12 de setembre de cada any és celebra el DIAM, però per a una persona malalta com ella quasi tots els dies de l’any són DIAM.... Comença a fer-se de dia i sona el telèfon en la tauleta de nit. És el de Rosa M.O., però ella no està. Ha passat una mala nit i van.... Està en el sofà amb les persianes baixades. Té una bossa de gel al cap, s’ha pres la medicació i ha demanat que...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada