Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2017
Imatge
Plors, i m é s plors!! R à bia, i m é s r à bia!!   Crits, i m é s crits!! Preguntes sense respostes : On est à ? Per qu è no hi é s? per qu è jo? I... Per qu è no?   La mort é s tan real com la vida, la mort forma part de la vida i sabem que les persones que estimem ens van deixant al llarg del cam í . La Parella, pares/mares, germans/es, tios/es, nebots/des, iaios/es, amics/gues, etc. Tots i totes s ó n una part molt important en la nostra vida. Totes i totes estem en aquest joc que é s la vida i l ’ abs è ncia d ’ alguns d ’ ells tenim que saber afrontar-la. Quan perdem a alg ú que estimem, hem d ’ intentar i saber enfrontar-se al buit que ha deixat. Qualsevol p è rdua ens provoca tristesa i desolaci ó . En la vida devem parlar amb naturalitat sobre la mort i manifestar la import à ncia de l ’ amistat en els moments dif í cils. L ’ estima no es gasta, ni es trenca, ni es pega, ni es cus, ni s ’ arregla, sempre estimarem. Incl ú s despr é s de la mort. L ’ estima cont
Imatge
Una va n à ixer l ’ any 1913. L ’ altra ha nascut l ’ any 1933.Quan tenia 9 anys   la va perdre per culpa del c à ncer.Com diu l ’ Eugeni Alemany, les mares valencianes s ó n molt patidores i exagerades perqu è no dormen cap nit de la seua vida, o aix ò diuen elles, per culpa dels seus fills; mai estan conforme amb les vegades que les crides o parles amb elles; han heretat la capacitat de cuinar putxero tots els diumenges; es preocupen per la teua imatge p ú blica; poden sobreviure menjant bullit; coneixen la vida, obra i miracles dels teus amics millor que tu; i ens criticaran sempre que puguen davant de les seues amigues...per cert, els pares valencians tenen dos frases contradict ò ries amb les quals resolen qualsevol situaci ó : “ fes-li cas a la mare ” quan parlen amb els seus fills, i “ deixa estar al/la xiquet/a ” quan parlen en la mare.mai é s tard per a reivindicar la figura materna Busque la paraula i no est à inclosa en el diccionari Alcover-Moll editat l ’ any 1
Imatge
L’estiuet de Sant Miquel s’ha avançat a aquest cap de setmana. Un cap de setmana ple de contrastos. Sí, perquè tinc amics que veuen el got mig ple i d’altres mig buit. Però això no ve ara al cas, ja parlarem del govern la setmana que ve... Les i els festeres del Poble Dalt han fet una festeta (torrà) a la Plaça per celebrar aquest Sant i com no, el lloc d’encontre no era altre que “la barreta”. Picades de tot tipus fetes per les mares i “algun” pare (molt bones totes, clar que sí!), però jo em quede en una picadeta que està perdent-se... La llavor d’aquest llobí   comestible és de color groguenc. Hi ha de flor blanca (salvatge) i no és comestible. Aquesta lleguminosa conté glúcids, lípids, proteïnes i alcaloides que li donen un gustet amargoset que desapareix quan es macerat en aigua amb sal (salmorra). Recordeu de no confondre amb la “llobina (llobarro)” ni amb la cabra “llobina” (de pèl negre i blanc) 😉 Encara recorde quan “la ti Amparito” (Bar “Nostre”) ens enviava a