28 paraules desconegudes o millor dit, 28 paraules que en la lectura del llibre que acabe de llegir desconeixia el seu significat i que he tingut que apuntar i després buscar en el diccionari per saber-lo. Quasi els mateixos anys té l’IECMA (1985). L’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta (A dia de hui som més de cinc-cents socis/es) va nàixer un 10 de maig al poble de Pedreguer amb els objectius de defensar el nostre patrimoni cultural, històric i artístic, fomentar-los i divulgar-los. No sols de la nostra comarca, sinó més enllà d’ella, constituint la Xarxa d’Institucions d’Estudis Comarcals (XIEC)  També es volia promoure la investigació i la interrelació de tots els camps del saber, tot mitjançant congressos (el 5é: un monogràfic per a commemorar els 400anys de l’expulsió morisca, celebrat l’any 2009), xarrades, exposicions, cursos, audicions, recitals, excursions i publicacions, entre altres activitats. Butlletins, monografies, calendaris i revistes com Aiguadolç (literària), Aguaits (d’investigació i assaig), Reüll (la branca artística). La darrera iniciativa ha estat l’audiovisual “Valencians de Mallorca : l’herència balear al sud valencià”. Després de l’expulsió (segle XVII) morisca, milers de mallorquins deixaren l’illa per buscar una vida millor a les terres de la Marina, la Safor i el Comtat, les quals havien quedat desertes. Estudis i treballs d’investigació fets des del 1972 han revelat que bona part de les persones, cognoms i trets lingüístics del territori repoblat són una herència mallorquina que hui exhibim amb orgull els descendents d’aquells colons. I com a petit homenatge a la llengua comuna, ací teniu les paraules que jo desconeixia :

fressa : soroll continuat, brogit, fer soroll

jóc : ajocat, anar a dormir

ganàpia : persona adolescent que coses pròpies d’una criatura

totxo : d’excessiva bona fe, enteniment obtús, en construcció rajola ordinària, en pesca ham llarg per pescar lluç

xai : corder

esclop : tros de soca d’olivera amb alguna arrel destinada a la reproducció o empelt, mol·lusc gastròpode

fato : equipatge, bagatge

penelló : tumefacció de la pell produïda pel fred a les mans peus orelles i nas, prunyó

sotjar : observar, vigilar amb cautela

manxall: palmito per ventar el foc

pidolar : demanar humilment una almoina, un favor

salmòdia : cant dels salms

batussa : acte de batre’s dos o més a colps, pedrades,etc. baralla palissa

pòtol : vagabund, sense ofici ni benefici

vànova : cobertor d’abric i d’ornament, de teixit gros, de punt o de ganxet

vailet : patge, escuder, xic que ajuda a la faena d’un menestral, llaurador

bòlit : joc tros de fusta cilíndrica terminat en punta que es fa saltar pegant-li un colp de dalt a baix prop de les puntes “anar de bòlit” és actuar precipitadament per raó de desorientació o tindre moltes ocupacions

corranda : dansa antiga difosa a França i Itàlia “suite” instrumental, en música cançó popular curta, improvisada,

caramella : instrument rústic de vent fet amb canya o fusta amb embocadura de flabiol o llengüeta també canó de certs instruments de vent i en oficis canó que serveis per dirigir la flama del bufador (vidre)

gallada : xicoteta taca rogenca en el rovell d’un ou fecundat, grell senyal

sòmina : adormit, encantat, sense agilitat mental

mesella : leprosa i també persona que no se sent dels colps insensible

escanyapobres : usurer obté guanys desmesurats

gatzara : cridòria, brogit amb què una colla de gent manifesta alegria

saragata : bullícia, soroll, avalot

regàlia : nissaga, família (amb accent) i sense accent : prerrogativa, privilegi del sobirà en els seus dominis

crostó : tros de pa o formatge on abunda la crosta, extrems de la barra de pa

estabornit : estomordir, fer prendre els sentits, un bac, un colp violent