pilota de fulls de paper

Segons el presocr à tics (Gr è cia Antiga), els quatre elements cl à ssics de la naturalesa s ó n : aigua, terra, foc i aire. La ci è ncia ha demostrat que la mat è ria est à formada per molts m é s elements que els quatre cl à ssics. La taula peri ò dica dels elements seria la successora d ’ aquest model. Per ò mira per on, aquest cap de setmana, eixos 4 elements han format part de la meua quotidianitat diumengera. Vam eixir de l ’ acte religi ó s (missa per ma mare, ahir feia un any de la seua mort) buscant el solet. Despr é s de fer la fotografia que vos adjunte, m ’ ha vingut al cap que tenim una mem ò ria que no supera els tres telediaris. Som all ò que recordem. R ecordar per no oblidar. L a vida no é s all ò que hem viscut, sin ó all ò que podem recordar i contar. Puix anem a contar i recordar per a qu è no oblideu. No ha plogut molt, per ò la terra estava assaonada per plantar el dos manolls de ceboll í . Una “ xaeta ” (aixadeta o aixada menuda), una lle...

les FONTS D’ALBAIDA. Ja, quasi ningú, fa cua per poar, però l’aixeta continua rajant (xorrant) aigua i per això aquestes lletres sobre elles. CAL RECORDAR perquè m’han donat de beure! Gràcies! En un principi ens sorgeix el dubte d’una dualitat - doble significat - de la paraula FONT: 1.       raig d’aigua que brolla de la terra; 2.       construcció de pedra, ferro o altre material sòlid, amb una canal, aixeta o altre mitjà de conducció per on es fa rajar aigua. Seguint les dues definicions, parlarem de les dues: les fonts aplicades a la primera definició (o també anomenades FONTS NATURALS); i, un segon apartat on desenvolupem les construccions existents al llarg del nostre poble (o FONTS HUMANES). Malgrat tot, des d’un principi volem dir que l’informe no és del tot exhaustiu; i per tant , pot hi haver algun oblit o error puntual. aigua A.- FONTS NATURALS.-        ...

Nit fosca               Plovineja sobre els nostres cossos mig nuets. Agafats de la mà caminem sobre el fang apegalós. Davant de nosaltres hi ha ombres una, dues,....no pots acabar de contar-les, no saps qui són, i pense : també volen fer el mateix viatge que nosaltres!. *llig escoltant música* punxa en:   cercles en el gel              Tot és un silenci, sols sents el sospir i bategar de cors de les ombres capdavanteres. Tenim esgarrifor, però volem seguir endavant. Hem pres la decisió ! ho necessitem!                         El murmuri de les ombres i una petita claror que es visiona darrere d’un escarpat rocallós ens dóna a entendre que hem arribat a la sortida del nostre viatge. Sentim l’olor marí de l’aigua salada i d’una mar arris...

està moll (7 de setembre), petites històries per a cors grans ( 14 de setembre), router (22 de setembre). 1.- està moll, els jòvens,   ara diuen fangós, i no es pot anar al bancal (més de 100 litres en 4 dies) a començar a arreplegar les primeres ametles d’una “anyà”(collita) que sembla escassa en quantitat. Estic tot xopat (molt mullat) i em trobe a un home fent caragols amb les seues “catiusques” (botes d’aigua) i el poalet. Home seriós i de poques paraules, però sempre amb la llengua a punt per dir-te alguna frase que sempre recordaràs. - Pep, no el faces mala sang, la crisi ha fet que tot puje i la sequera que les fonts del terme xorren a filet. Si l’aigua i la vida està tan cara, perquè no podem fer també que ens puje la tensió i deixem de beure aigua?. Anem a fer-mos la penúltima cassalleta (seca) amb els caragols “cuentets” (fenoll i mig “ditet/cuent”) que tinc a casa ja rentats (aigua freda i sal, un parell de vegades) i “enganyats” (aigua freda i foc al mínim fins ...

Després diuen que els caps de setmana són avorrits si plou. Tot al contrari, plovent i tot hem gaudit d'uns dies intensius començant des del divendres amb el teatre de Pot de Plom a Albaida ( molta rialla continuada, moments massa repetitius, becaeta de la xiqueta i quasi del xiquet i un cinema Odeon de gom a gom). El dissabte ix plovent però el rellotge no s'atura : Enguera ,Albaida, Laguar. Entre mig : barrancs amb molta aigua, pebrassos aigüats (i podrits) i caragols d'aperitiu (amb fenoll i un poc de coent). Estic al poble, m'en vaig al bar del jubilats i cada vegada me'n torne més dessebut perquè el poble minva d'habitants i d'ambient (als pobles llauradors i menuts no hi ha més centre cultural i de xarrades), els metges diuen que beure i menjar sense moderació no es saludable ( analìtiques amb colesterol, gota, sucre,etc.). La gent no es relaciona i es tanca a casa seua. Malament caminem!!. Per cert canviem l'hora i el diumenge el fill vol fer l...