conta la llegenda que un dia com hui (8 d’abril a les 8 del matí) amb lluna creixent, de fa molts anys d’un calendari més lunar que solar i que no tenia ni dies ni mesos ni anys, quan els rellotges de sorra encara no els tenia tot el món i la gent mirava el sol i la lluna per saber quan era de dia i de nit, l’ullet del sol passaria pel forat de la torre de la mesquita de la plaça del clos de la vila i que a partir d’eixe moment s’il·luminaria en la Covalta un punt on es trobaria la font o raig d’aigua que donaria de beure a tots els habitants del castell vell. Havia estat un hivern molt dur i sec, les fonts havien deixat de brollar i els pobladors estaven abocats a l’abandonament de les terres. Aquesta va ser també el senyal per a què la gent de les alqueries puguera baixar a la vila nova per què era el moment d’iniciar la construcció del nou poble...
...eixe mateix dia, a la mateixa hora Joan d’Organyà vivia en una cova, tenia per llit un feix de garbons que sempre era verd i així tenia el jaç més tou. El coixí era una pedra que quan Joan acostava el cap s’estovava i ablania com si fos un coixí de ploma. Aquell cau quan plovia s’enfondia fins arribar a la mesura que li interessava, sense tocar pedra ni terra...
Una llegenda és una narració, oral o escrita, d'aparença més o menys històrica, amb una major o menor proporció d'elements imaginaris o mitològics. Generalment, les llegendes es relacionen amb una persona o un grup humà, o amb un monument, un lloc o un territori. Acostumen a agrupar-se en cicles entorn d'un centre d'interès: protagonista, esdeveniment... Poden ésser religioses, profanes o mixtes, segons el tema que desenvolupen. També poden ésser populars (de formació més o menys espontània o inconscient), erudites o fruit d'una combinació d'elements de tots dos orígens.
Jo hui he tingut la sort de poder fotografiar l’ullet del sol en el nou campanar d’Albaida...serà veritat la llegenda?
EN HOMENATGE I RECORD D’AQUELLS NARRADORS I DELS LLETRAFERITS QUE ENS LES FAN ARRIBAR...entre d’altres ...Enric Valor (any del centenari del seu naixement a Castalla.1911)
...eixe mateix dia, a la mateixa hora Joan d’Organyà vivia en una cova, tenia per llit un feix de garbons que sempre era verd i així tenia el jaç més tou. El coixí era una pedra que quan Joan acostava el cap s’estovava i ablania com si fos un coixí de ploma. Aquell cau quan plovia s’enfondia fins arribar a la mesura que li interessava, sense tocar pedra ni terra...
Una llegenda és una narració, oral o escrita, d'aparença més o menys històrica, amb una major o menor proporció d'elements imaginaris o mitològics. Generalment, les llegendes es relacionen amb una persona o un grup humà, o amb un monument, un lloc o un territori. Acostumen a agrupar-se en cicles entorn d'un centre d'interès: protagonista, esdeveniment... Poden ésser religioses, profanes o mixtes, segons el tema que desenvolupen. També poden ésser populars (de formació més o menys espontània o inconscient), erudites o fruit d'una combinació d'elements de tots dos orígens.
Jo hui he tingut la sort de poder fotografiar l’ullet del sol en el nou campanar d’Albaida...serà veritat la llegenda?
EN HOMENATGE I RECORD D’AQUELLS NARRADORS I DELS LLETRAFERITS QUE ENS LES FAN ARRIBAR...entre d’altres ...Enric Valor (any del centenari del seu naixement a Castalla.1911)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada