pilota de fulls de paper

El primer dissabte d’agost, des de fa 13 anys, esmorzem la quadrilla/colla d’amics per celebrar “la vida i l'amistat" en un poble que té el seu  origen en una alqueria medieval d'època musulmana prop de la fortalesa de Pop i als peus del Cavall Verd. És un poble de tradició agrícola on la crisi de la fil·loxera va produir un gran moviment migratori, sobretot, cap els Estats Units d'Amèrica. També diuen i conten els que entenen del tema que és el bressol de l'actual pilota valenciana Esta vegada estava sentat al costat d’un emigrant, un fill d’emigrants i dos més que van viure la seua primera infantesa en la capital de l’amor.    Dona la casualitat (serendipitat) que: 1- ara estic llegint el llibre "Viatge al País dels Blancs" d'Ousman Umar;  2 - ahir per la vesprada (dissabte 1), vaig assistir a l'acte de presentació del projecte d'agermanament de Laguar amb el poble de Petra (repoblació mallorquina al segle XVII després de l'expulsió mo...

com ja comente en l'altre blog "a dos i dos ratlles" (http://pilota-albaida.blogspot.com.es/ ) porté molt de temps sense escriure. Toca obrir finestres, ventilar, netejar, llavar i actualitzar aquest blog. La immediatesa del facebook fa que resulte més senzill escriure "el meus pensaments i parides" en ell, però ací continuaré. Un exemple són : 1.- juliol A) d’on eres? 'La diversió de la diversitat' estic parlant amb les dones de la neteja sobre on anem a passar les vacances i elles em diuen que van al seu poble. I tu, Josep, també aniràs al teu? jo, dubte, pense i recapacite, al meu? quin és el meu? amb mig segle de vida he contabilitzat 6 pobles de residència i habitatge. Des de ben nadó que he segut un infant viatger (crec que per aquest motiu ara no m’agrada “ni gens ni mica” viatjar).   La raó de tanta excursió? mon pare era mestre d’escola i el seu destí podia ser qualsevol. Em vaig ensenyar a caminar (el taca-tac dels anys seixanta...

La veritat és que feia temps que no vivia un dia tan intens com aquest dissabte passat. Com deien "...vaya, vaya aquí no hay playa..." Los Refrescos, allà per l'any 1989, però GLOBALITZACIÓ (?) i CRISI (?) a ttutti pleni. Pel matí ( a les 9) vaig agafar la furgoneta amb la família (tres generacions anàvem dins) i a passar una matinal de pilota valenciana al poble veí de Murla : tallers, esmorçar, partides, amics/gues, cultura i esport valencià per tot arreu : el parlar, el menjar, la forma de vestir, el casino i les travesses, els jocs infantils,.... front això vaig fer un buïdet per a acompanyar a la dona a Xaló a comprar mistela i demés per a uns amics morqueros i .... mogolló de gent. Ens fan aparcar dins d'un bancal d'ametlers i pagar  1,50 €, hi havien més de 80 cotxes, però es que més avant hi havien quatre bancals més... jeje després diuen que la terra no deixa i que el preu de l'ametla sempre està a 1€. Però, les sorpreses continuen : hi h...

No sóc cap expert en música, més bé, em reconec una persona que desconeix la matèria. Malgrat tenir un pare amant d'ella, no ha estat fins que els meus fills han començat a posar els dits sobre les tecles dels instruments (oboè i clarinet) que m'ha assebentat d'un món meravellós de sons i amics. Es fa costera amunt, no tenir coneixements de les coses i per això vaig guadir tant del concert celebrat al Palau de la Música per part del Cercle Musical Primitiva d'Albaida. Dirigit pel director ontinyentí Saül Gómez van completar un programa musical de quasi dues hores impressionant on més d'un pare/mare/iaio es van eixir unes llàgrimes d'emoció i de sentiments externs. La veritat que la sala Iturbi ja per si impressiona als neòfits com jo i si això unim les peces que vam gaudir va fer més dolç encara l'audició : La Vella d'Albaida, La Passió de Crist ( amb la narració de Jovi), Extreme Make-Over, Cloudburst i Teogonica. Tot aquest èxit ve donat...