Com ben bé ens explica el seu autor Joan Elies el llibre fent camí : rutes al voltant del riu Xaló/Gorgos publicat per l’editorial Edicions 96 i el qual compta amb la col·laboració del IECMA és una guia molt completa amb la descripció detallada de 19 passejades que tenen com a eix el curs d’aquest riu curt de llargària i ample de noms. Jo ressalte  lo de molt completa perquè cada ruta incorpora un mapa, el seu perfil, la distància i durada estimada, punts marcats amb coordenades per al GPS, i d’altres secrets com llegendes, toponímia, tradicions, botànica, història d’una terra plena de roders, moriscos, collidors de neu i de pirates, llauradors i pastors, muntanyes verges i tossalets plens de formigó. En resum, que caminar per la muntanya és un autèntic goig i si coneixem la natura, la respectarem i la cuidarem. És un espai de llibertat, inspiració i perquè no de reivindicacions. Però, per damunt de tot, permeteu-me la frase, la lectura d’aquest llibre és una declaració d’estima a una terra benvolguda que ens regalarà aromes i sensacions contrastades. Si voleu, abans d’acabar, vos puc centrar l’àmbit geogràfic d’aquest riu, el qual travessa la comarca de la Marina Alta, la comarca costanera més muntanyosa del P.V.. Un parell de rutes (les nº 5 i 6) i un trajecte del riu passa pel terme municipal de La Vall de Laguar i com diu l’únic pastor que queda al meu poble....pastor de muntanya, sempre veu la mar plana. A Laguar es conserva (bé afirmació llarga de discutir) el costum que la nit de Sant Joan (23 de juny), els homes del poble pugen al “collao” i allí prediuen si l’any serà sec, o bé si serà plujós, depenent de la direcció del vent...   si guanya l’aire de dalt l’any és eixut perquè és ponent, si és tramuntana o llevant és que l’any serà plovedor... Es preguntareu com ? ....ara encenem un cigarret, però abans enceníem una argelaga, i així encara que faça una nit calmada i quieteta veiem cap on domina el vent.