Diumenge de ventolera, corbs, formigues, pedres i pilota. Pot ser que no som una “terra ventolera” (terra on toquen molt els vents) com puga ser Morella (Castelló), però la veritat es que portem una “ratxada” de dies (doble significat: successió seguida de fets i bufada de vent sobtada i forta) que destorba prou per fer alguna coseta pel carrer o bancal. Al bancal : el revolteig de dos “corbs” (pardal negre amb un bon pic) per dalt del cap, primer em va fer recordar el que ens deia la gent major “és un pardal desagradable i de mal auguri” (superstició); però, després, quan els vaig sentir cantar “carn!carn!carn!” el pensament fou positiu: ha canviat la lluna i estem en època de “zel” (amb “z”: interès ardent; i no “c”: el lloc que tenim dalt dels nostres caps i sol ser de color blau, quan no està ennuvolat). L'aparellament sol implicar algun tipus d'exhibició de festeig, normalment per part del mascle. La majoria d'exhibicions són senzilles: una mena de cant. Això
Entrades
S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2018