La vida i la mort. Dues paraules tan unides i inseparables però que sempre volem que estiguen allunyades una de l'altra. La mort sobtada d'una amiga de la infantesa, malgrat la seua malaltia, molt vitalista i alegre mai és esperada i que sempre ens pilla amb el peu canviat ens porta al buit, la tristor i la foscor. La nova vida d'un recent nascut ens porta als somriures, el fer-li festes i les alegries a la casa. Eixes vivències vitals també les trasllade als "companyers/es" dels animals de companyia (ara anomenats mascotes; un incís, la mascota també és una figura que representa un grup o simbolitza un esdeveniment, per exemple, "el naranjito"). Són animals que ens proporcionen afecte i inclús protecció que conviuen amb les persones i no pertanyen al món salvatge. Ahir vaig soterrar al conill "pitxi" que portava quasi 8 anys vivint amb nosaltres. Moment de tristor. Hui, abans de l'alba i a trenc d'alba he eixit a passejar amb el...