Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: novembre, 2020
Imatge
  Vivim en una societat que castiga els errors i els fracassos, que sols ent é n els è xits. Vivim en una societat d ’ immediateses, de copiar, pegar i reenviar. Ens quedem amb la pallorfa i el corfoll. El senderisme “ be fashionable “ (est à de moda). É s una activitat esportiva que es desenvolupa en el medi natural amb la fi de descobrir el patrimoni natural, contemplar vistes i panor à miques, alhora que gaudir de la pr à ctica de l ’ exercici f í sic a la Natura. El senderisme é s una activitat no competitiva; tot el contrari, é s un activitat perfecta per prendre ’ s amb calma, gaudir en companyia, compartir grans moments i experi è ncies, i desconnectar de la rutina. El senderisme no deuria estar barallat en con è ixer, estimar, protegir la terreta i els costums dels seus pobles i la seua gent. Conviure. Hem d ’ ensenyar i educar a “ Fer Poble ” comunicant, estimant, vivint en els pobles quan u va a fer senderisme. Una agullentina i una albaidina han “ fet poble ”
Imatge
  Hui divendres 20 de novembre és el dia internacional del xiquet (oficial) i de la memòria transsexual (no oficial) i del llibre valencià .  Cada dia hi ha més dies internacionals i mundials en el calendari i, segurament, alguns dels lectors del present escrit, estareu preguntant-se :  - per a què serveixen “els dies internacionals i mundials”? - per què tants?  Jo no tinc la resposta a eixes preguntes, però podeu entrar en la web de la ONU que us explica perquè proclama un dia internacional i mundial. També influeix en la declaració la cultura popular de la zona, el seguiment en les xarxes socials, la reacció de la gent, en general, de les associacions i dels col·lectius de persones implicades amb finalitats diverses : reivindicatives fins a lúdiques.     Resumint les finalitats : sensibilitzar, conscienciar, cridar l’atenció sobre un problema; per a recordar la història i que certs esdeveniments no tornen a passar; per honrar als protagonistes; per aconseguir recursos en l
Imatge
  (6) Un paisatge mil · lenari Nosaltres veiem el   moviment del Sol sobre l ’ horitz ó com un gran arc que es descriu entre dos punts. El que col · loquialment anomenem que el Sol ix i é s pon. L ’ afirmaci ó “ el Sol ix per l ’ Est i es pon per l ’ Oest ” no é s del tot veritat. Sols dos dies a l ’ any: els equinoccis de primavera i de tardor. El m è tode per a saber on s ó n estos punts cardinals consisteix a observar la posta o l ’ eixida del Sol un d ’ eixos dos dies. Per contra, la posici ó del Sol al migdia, quan é s al punt m é s alt, sempre marca el Sud. Al llarg de l ’ any, l ’ eixida del Sol i la posta varien de posici ó en l ’ horitz ó . Al sud del poble (Albaida), hi ha un tossal estrat è gic que domina el pas del port, el curs de la s è quia del Port i bona part de la Vall i per on entren els primers llums del sol en horari de tardor (la foto é s del 15 novembre, 08:07 h.). Parlem del Castell Vell d ’è poca isl à mica. (1) (1)   Estem al bell mig del tram d
Imatge
  Qui sóc jo per canviar les coses? El matí, a trenc d'alba, ha començat ple de núvols, però no feia gens de fred. La passejada matinera amb el meu company, el gos, hui era un poc més curta perquè havia quedat amb els amics de “divendres picaeta” de fer una esmorzada “guarera de tardor i olives”. Molt senzilla : sardina de casco, per aquesta contornada diuen de bota, ou fregits (dos per barba menys l'amic P.S. que no menja ou) dues cabeces d'alls, pebrera verda, per les terres blanques diuen pimentó i tomaques de penjar seques. A més a més, S.T. ens havia cuit un parell de pans casolans i tenia esclata-sangs per a la “picaeta”. Ho sent, m'ha dit que no diga on ha anat a fer-los. Els de la muntanya d'interior els anomenen pebrassos. Excepte els esclata-sangs, tot comprat, el dimarts, en el mercat del poble. Comerç de proximitat (salauerer, verdurer, granger, llaurador). El vi, l'herberet i els dolços també han sigut de comerç de proximitat segons ens han dit J
Imatge
Escorxador de caps de bestiar a Albaida : 1865-1992 i sab í eu que...? É s l ’ espai o lloc destinat a matar el bestiar, a escorxar-lo, a esquarterar-lo i a llevar-li les v í sceres. Refranyer : “ a la casa del poble (ajuntament) i a l ’ escorxador, si no hi pots ficar el peu, fica-hi el tal ó ” . Cadasc ú pot entendre la frase de qualsevol manera : que é s fan negocis i/o que es menja b é . El Reial decret de 20 de gener de 1834 promovia la creaci ó d ’ escorxador s ( mataderos ) en edificis especials destinats a tal efecte en els municipis on hi hagu é s un gran consum de carn, aix í com d ’ elaborar unes ordenances al respecte. Unes atribucions que requeien en els alcaldes, sota supervenci ó del governador civil de la prov í ncia. A m é s, el 19 de mar ç de 1848, es tipificaven en el Codi Penal els delictes contra la salut p ú blica, aix í com la reglamentaci ó per tal de prevenir-los. D ’ aquesta manera, els Ajuntaments aniran promulgant normatives i ordenances relati