Qui sóc jo per canviar les coses? El matí, a trenc d'alba, ha començat ple de núvols, però no feia gens de fred. La passejada matinera amb el meu company, el gos, hui era un poc més curta perquè havia quedat amb els amics de “divendres picaeta” de fer una esmorzada “guarera de tardor i olives”. Molt senzilla : sardina de casco, per aquesta contornada diuen de bota, ou fregits (dos per barba menys l'amic P.S. que no menja ou) dues cabeces d'alls, pebrera verda, per les terres blanques diuen pimentó i tomaques de penjar seques. A més a més, S.T. ens havia cuit un parell de pans casolans i tenia esclata-sangs per a la “picaeta”. Ho sent, m'ha dit que no diga on ha anat a fer-los. Els de la muntanya d'interior els anomenen pebrassos. Excepte els esclata-sangs, tot comprat, el dimarts, en el mercat del poble. Comerç de proximitat (salauerer, verdurer, granger, llaurador). El vi, l'herberet i els dolços també han sigut de comerç de proximitat segons ens han dit J...