Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2021
Imatge
  L’home s’havia posat el seu millor vestit per assistir al lliurament dels guardons i el posterior àpat fred. Era un abric roig, pantalons de setí negre i guants blancs. L’acte s’havia fet molt pesat i de llarga durada. Les panxes feien sorolls estranys. Els passaren a una gran piscina on van fer un “gita(d)et” amb la gent estirada en triclinis (llit on els romans es reclinaven per a menjar) d’aigua. Els cambrers espentaven sobre l’aigua les safates del menjar. La gent bevia, picava i xarrava. La gent tenia pressa en menjar. El menjar estava tallat en trossos xicotets i els presents no usaven coberts, agafaven el menjar amb la punta dels dits. Tot un art d’elegància. Els cuiners havien cuinat plats exòtics i creat autèntiques obres d’art presentant el menjar amb formes escenogràfiques. Els convidats a l’acte estaven ben sorpresos. Però les sorpreses no van acabar en l’àpat fred.   Dames i cavallers, com sabem que han menjat ràpid i s’han empassat molt d’aire de tant de xarrar, els gas
Uns ulls que estan amagats darrere unes ulleres de vidres gruixuts i progressius i de muntura de pasta (o ser à met à l · lica fina?), que s ó n fidels al seu gos i lligen llibres, un darrere l'altre, fan una mirada al poble en les seues passejades sense perdre de vista el campanar del poble. Selecci ó de 17 fotos (2020, 2021) Música de Vivaldi i el reggae d’Auxili “passa el temps”  “Lluna, sol que un dia perdura / Dolç atac de paranoia amb Tashkenti d'aventura / I dura, és la lluita com l'espera / Escalfar-te les nits fredes observant-te sempre plena / Val la pena, val la pena, canviar la nit pel día / La teua companyia, et mire, desitge respire alegria, repeat / La nostra melodía /L'única força que ens motiva que balle la vida”.