Mirant una fotografia de l ’ admirat i estimat Joan Olivares, veig que diu “ la lluna i sa baldufa ” . Aleshores els records m ’ han vingut al cap. Temps passat. Qui no ha jugat amb el joguet de la fotografia que vos adjunte (les pilotes no, els altres)! La podeu dir de moltes maneres en la nostra llengua (baldufa, trompa, trompellot, trompitxo ) i peonza ( en castell à ). Era una pe ç a de fusta en forma de pera, que pel cap m é s prim tenia una punta de ferro i que, enrotllada en un cordell i tirant amb for ç a a terra, prenia un r à pid moviment de rotaci ó damunt la punta i servia per jugar. Eixe moviment de rotaci ó es deia “ ballar ” . Era un joc on tots i totes jug à vem. Se ’ n recordeu? Si te la posaves a ballar damunt la m à feia pessigolles. En alguns pobles aix ò s ’ anomenava “ fer rei ” . Si ballava sense finor era “ que tenia carros o carretells ” . Si no l ’ agafaves en for ç a, quan la tiraves es posava a ballar malament i d è iem “ fa bos...