pilota de fulls de paper

Mirar cap amunt. No queda altra. Els amics festers estem passant una temporada complicada i diferent. No aspiràvem a guanyar cap títol, però si a no patir per baixar de categoria abans d'hora.  I ahí estem, lluitant. I quina millor manera? Una reunió de germanor en l'espai social on ens hem criat. L'Hedrera. POBLE DALT. 33 anys i pareix l'altre dia que en plena obra del local, celebràvem la festa de l'aixàviga. Jo estava ajudant al meu sogre i el seu germà a pujar blocs per seguir fent paret, quan vam sentir el corn que bufava i resonava a les Penyes Blanques. En un vist i no res, apareixen uns xiconets imberbes i acabats de fer la mili amb una xàrcia de corda, de malla ampla i quadrada, que servia per a transportar la palla de l'era. AIXÀBIGA.  Pareu de treballar!! Hui és un dia sagrat per al treballador i està prohibit qualsevol feina!! Si no pareu, us posem dins la xàrcia i a més ens teniu que convidar a una rodà de quartet d'absenta.....33 anys després

Els festivals de música són un esdeveniment cultural i social molt característic d’aquests temps. I per què no dir-ho també, un negoci multimilionari per a promotors, artistes i públic. Al segle passat, muntar un festival de música era una cosa de bojos perquè tenia molts problemes organitzatius, d’infraestructura, desconfiança de les autoritats, etc. Era com tirar una moneda a l’aire: èxit o fracàs. Qui no recorda festivals com Newport Jazz, Folk Festival dels anys 50 o Monterey Pop Festival, Woodstock dels anys 60. A finals dels anys 60, es va crear la Federació Valenciana de Societats Musicals amb l’objectiu de promocionar i recolzar a les bandes de música. El Certamen Regional de Bandes civils de la Diputació de València és un encontre que enguany celebra l’edició núm. 46. El primer es va celebrar l’any 1975 on competiren 35 bandes.   L’any 1981 es va organitzar el I Certament Autonòmic de Bandes de Música de la Comunitat Valenciana. Entre gener i febrer d’aquest any 2023,

El dimarts 7 era lluna plena i la discussió dels experts en la matèria a l’hora del café matiner en el bar era si va ser ahir sis, o hui set, o demà huit. Eixe debat em va fer recordar una anècdota que tenia guardada en el caixó dels tastets sense publicar: “ traverser la route la poule  o  cross road hend ”   “ Los niños hablan cuando mean las gallinas ” o “ no abras la boca hasta que meen las gallinas ” eren frases que es deien al segle passat contra els xiquets i les xiquetes que parlaven quan no els tocava. Dic al segle passat, perquè en els dits de la mà podem contar els xiquets/es que tinguen gallines i això li vaig preguntar a una usuària de la biblioteca : les gallines pixen? I per a la meua sorpresa em va contestar el següent : -No, Josep, perquè els seus conductes urinari i digestiu desemboquen en un únic orifici: la cloaca. Així, en lloc d'evacuar orina i merda per separat, les gallines i molts altres animals ho fan alhora. I la cloaca és la part final, eixamp

La fotografia és un art lligat al temps i el temps passa de pressa com el tren de la fotografia per la vella estació d’Albaida que capta un instant efímer. En els arxius municipals es guarden els documents gestionats per l’ajuntament i on es poden recuperar i recordar històries passades i recents. Entre meitat segle XIX i principis del XXI, ha evolucionat molt els treballs topogràfics i la manera de marcar els termes municipals i creació de mapes. Abans era a peu, de molló en molló; ara, l’Institut Cartogràfic Valencià té d’altres mitjans com via satèl·lit, ortofotos, visor cartogràfic, etc.   https://icv.gva.es/va/ En topografia, la fita o molló és un senyal distintiu de pedra o d'obra que, clavat en un terreny, indica la terminació d'una propietat immoble o d'un territori. A l’Arxiu d’Albaida tenim preservats expedients originals i d’altres que són còpies dels seus originals que parlen sobre mollons : -Acta per reconéixer la línia de terme i assenyalar els mollo