pilota de fulls de paper

si ho mirem en un plànol no està massa lluny : un pam i mig de distància. Si mirem l’altitud si que penses ...quina pujadeta hi ha.... perquè passes   d’uns 120 m. del nivell del mar a quasi 700 m. en eixe pam i mig; però, val la pena, i més si després de tot l’esforç acabes roig com una tomaca de la llar, del vi, i del bon menjar.             Eixe va ser el recorregut que el passat diumenge vam fer una colla d’alcoians i albaidins. Entre toponímia llatina ....” lloc de fontetes ”... i d’altra que no necessàriament és un castellanisme, de tan general com és a les nostres comarques (possible pervivència mossàrab,?), l’únic clar que tinc que és una ... “depressió en la carena d'una serralada, sovint utilitzat per a transitar d'un vessant a l'altra”... en aquest cas del terme municipal   anomenat“lloc de coves”.             El primer és un lloc idíl·lic per passeja...

La fauna d’una passejada dominical.     6 de març S’asoma el sol per darrere el campanar i isc al balcó a veure si fa frescoreta. El vent és fluix i el cabet em diu de fer una passejada, però les cames i els turmells li responen : -josep, no!, que després el queixes dels peus. Però, mira per on, el cervell guanya la lluita i comencem a caminar. A les primeres, sent “parrupar” i em trobe amb una tòrtora que vola al meu costat, d’arbre en arbre fins que el soroll d’un cotxe fa que la perda de vista. Continue el meu camí i el vent augmenta de força i es fa “pudent” (no per l’olor) i els dits de la mà es gelen. Els arbres estan sense fulles i els nius dels arbres són fàcils de distingir (em veig un parell). Passe pel costat d’un bancal de bresquilleres, ja en plena florida, on un parell de conills, silenciosos sense “esgüellar” es queden mirant-me i continuen fent el seu camí. De colp i volta, sent “belar”(beee!!), “escatainar” (coc-coc) i “grunyir”   (nyic-nyic). D...

Fa un fred que pela ! de veritat de la bona, acabe de passar per davant de dos rellotges/termòmetres i un marca 0 graus i l'altre 1 grau de temperatura. Mireu si fa fred que comença a nevar, Sí, bolves ben grosses, però no acaba de collar/quallar (tinc un dubte en el verb i en aquests moments no tinc cap diccionari ni el SALT). Els menuts i els més majors gaudim d'ella malgrat que després ho reneguem per la brutícia que crea en casa. Però qui no ha jugat amb ella, s'ha esgolat o tirat boles de neus ?. Jo le sofrida des de menut, allà a Soria , on l'hivern feia que la neu estiguera més d'un mes al carrer, però això crec que ara no m'agrada massa ni com esport ni res. Bé, la veritat que com paisatge sí, es veritablement idílica i conciliadora de bons menjars i dolços besets al racó del foc. Al meu poble comprem farina i fem "bollos" (més coneguts com coques de dacsa, malgrat ser farina de blat) acompanyats d'un bon all-i-oli i anxoves salades. El vi...