![Imatge](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhu_LXGJmhmJgM5KvMvY-y96As556kcaHGOxEI-bcZOslkcvu3gspfk2VonxTR4KmZE2KE2n2cmqKhdnD6oq135ZddmW08oOe7chV8lueWm5J0KZJOsOOx9K_YENf4n68Fl1uiMn8xztYI/s320/Presentaci%25C3%25B3n1.jpg)
L'arxiu i la biblioteca tenen les portes tancades al p ú blic des de fa 50 dies. Exactament des del passat 13 de mar ç , per ò nosaltres continuem fent treball presencial. Serveis m í nims municipals diuen que es diu. A dos metres de dist à ncia i separats per una mampara de metacrilat de 1 x 0,70 m. estic conversant (be, ho confese, estem xafardejant) amb els meus companys (i amics) de treball Jos é Luis (recepci ó ) i Javi (agutzil). De colp i volta, Jos é Luis em mira als ulls i em “ punxa amb la mirada ” : “ Xe, Josep, vinga, escriu alguna coseta sobre aquesta pand è mia ” . Fa un mes que no escric res de res perqu è estic en “ modopausa o modoavi ó n ” . Estic i soc un poc reticent a escriure sobre una epid è mia que encara estem vivint i sofrint perqu è no puc ser gens objectiu i tampoc se el que pot passar dem à . Com sempre em xafar é els dits (sols la punteta). Intentar crear un m ó n millor, m é s just i hum à pot comen ç ar amb una senzilla pregunta: