![Imatge](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXXsBc6eO9Y_WN_EN6K1yRiA7PX4k_xaDei8CmgMSRyi3Rdoq9nQFzSQfwf8mzvHFHXSkvr1QuVQpLUUCK0R_1e1jdNKc4ob3Vo9t6-LSTjJp3YWAyK1ZH5s7_Of6wiQlMPLV0SpJHX5M/s320/garrofers.jpg)
Ahir llegia en el diari, premsa escrita (m ’ agrada embrutar-me els dits de tinta), dues not í cies sobre els garrofers . La primera, les denuncies per robatoris de garrofes en la Vall de Gallinera. La segona, un garrofer de m é s de tres-cents anys abandonat a X à tiva. Es calcula l ’ edat mesurant el seu per í metre de tronc que passa dels cinc metres de di à metre. Per les seus dimensions pot formar part del cat à leg d ’ arbres monumentals i protegits (llei 4/2006). Els arbres monumentals poden i deuen ser atractius tur í stics per desenvolupar les zones rurals. En la comarca de l ’ Horta, al poble d ’ Alaqu à s, hi ha “ el garrofer del bovalar ” , elegit com a candidat del concurs “ Arbre de l ’ Any ” organitzat per “ Boscos sense Fronteres ” . É s un garrofer caragolat amb la soca buida per dins de m é s de 400 anys amb 9 metres d ’ al ç ada i 12 metres de cap ç a (copa) di à metre... ... la setmana havia estat molt ventada. Estem a setembre. El fort vent de pon