Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juny, 2009

N'estic orgullós...

Imatge
No tinc son, he tingut un dia molt llarg : pel tennis amb la filla, pilota amb els dos fills per la vesprada, metges i urgències a mitjanit, maldecaps i dolors al genoll i tinc una orquestra de fons que no em deixa dormir : l'oreja, sakira, luz, estopa, ...estem celebrant Sant Joan a Albaida. Estic ja a casa, tots dormen...és un dir perquè el ball i la marxa entra per la finestra....agafe un llibre que acabe de començar de Murakami l'autor de "Tòquio Blues" titulat "Kafka a la platja" de l'editorial Empúries...llig tres pàgines i perc el fil. Torne a iniciar el pàrraf, ara el meu cap se'n va a recordar tot el viscut al llarg del dia amb la família. Sí , n'estic orgullós...de la meua família : de la dona i els fills ; malgrat que la salut no ens acompanya i estem en urgències . Com tots, tenim moments crítics, però això ens fa unir-mos més en moments difícils i fer més gran l'estima i amor que ens tenim. La vida sense la família propet es fa
Imatge
Els majors diuen que tota pedra fa paret, i aquest llibre publicat per M. Roser Cabrera deu i do quina paret més gran fa. Sí, estic parlant d’ “Escolta, Laia....: la vida rural a la Marina” publicat aquesta hivern del 2009 per l’IECMA. Com la mateixa autora ens diu en la solapa del llibre ... Laia és la meua neta, una criatura que, com totes les de la seua generació, ha observat des del bressol paraules com: ordinador, plasma, mòbil, càmera digital, dvd, pda, centre comercial.... “ i com dic jo , els xiquets/es del segle XXI no naixen amb un pa baix del braç sinó amb internet i el mp2,3,4,etc. Per aquesta raó, pense que els nens d’aquest mil•leni els sonarà a “xinès” o com un conte molt llunyà en l’espai i el temps la vida que apareix en el llibre. S’intenta en el llibre donar-li una funció divulgadora d’uns costums i del seu vocabulari per a què la història oral quede plasmada en el temps. Amb forma de diàleg entre neta i iaia, tenim un fil narrador de 17 relats (llavador, emblanqui

la fama i l'esport

Imatge
Hui vull parlar de pilota valenciana, el nostre esport autòcton, i la fama, es a dir, el ser conegut o famós per la tele, revistes de cor, premsa esportiva,etc. Només parlaré de la modalitat del raspall. Tot naix per l’anècdota que m’ha passat en aquest cap de setmana “d’actes oficials” : una boda civil i una comunió units al darrer capítol, fet per la tele, de la “famosa” sèrie de Canal9 l’alqueria blanca . En aquests dos actes , sense menjar-se-ho ni beure-se-ho, he tingut el plaer, el gust i l’alegria de poder parlar, tocar, fotografiar a dos esportistes “famosos” (?) del raspall i campions: Waldo i Leandro. Waldo , és un pilotari, rest de la modalitat de raspall de pilota valenciana. Ha sigut membre de la Selecció Valenciana de Pilota i és una de les figures a batre actualment puix ha estat campió individual sis vegades : 2000, 2002, 2004, 2005, 2007, 2008 i per equips tres : 1999, 2003, 2004. Leandro ha estat campió per clubs per Aielo de Malferit.
Imatge
Ho reconec, sóc responsable, en part, d’aquesta lectura embogada en quatre vesprades i durant l’horari laboral. Per les vesprades la gent que visita la biblioteca, aquest mes de juny, es tranquil•la i em permet l’esbarjo de lectura. A casa estic llegint “Històries del paradís” de Xavi Sierra en l’editorial Bromera (també interessant). M’han arribat una vintena de llibres com a novetat per a l’estiu i fullejant-los he vist el titulat “Quiet” de Màrius Serra publicat en l’editorial Empúries. És un llibre que sense menjar-ho ni beure està aquests dies relacionat amb la comarca perquè s’ha presentat tant a L’Olleria com a “Ca les Senyoretes “ a Otos (perdoneu-me la següent publicitat encoberta de les nits temàtiques de l’admirat Joan Olivares : El dissabte 20 de juny tornen les Nits Temàtiques i ho fan amb un sopar a la fresca a la terrassa de l’hotel i amb l’actuació de Pep Soler Grup.Les places són limitades i cal fer la reserva a través dels telèfons 962358032 i 620588724 o del cor

música i lletra

Imatge
l'amic i músic Pep Soler "Cató" m'ha animat a escriure un text una vegada escoltada la música per a uns exercicis musicals.... Nit fosca i tèrbola, nit d’hivern. Plovineja sobre els nostres cossos mig nuets. Agafats de la mà caminem sobre el fang apegalós. Davant de nosaltres hi ha ombres una, dues,....no pots acabar de contar-les, no saps qui són, - Pense : també volen fer el mateix viatge que nosaltres!. Tot és un silenci, sols sents el sospir i bategar de cors de les ombres capdavanteres. Tenim esgarrifor, però volem seguir endavant. Hem pres la decisió ! ho necessitem! El murmuri de les ombres i una petita claror que es visiona darrere d’un escarpat rocallós ens dóna a entendre que hem arribat a la sortida del nostre viatge. Sentim l’olor marí de l’aigua salada i d’una mar arrissada. A parat de ploure, la lluna trenca els núvols i sorgeix per il·luminar la nostra aventura. Tenim els cossos banyats per la pluja, l’emoció dels sentiments ens fa córrer per