El cap de setmana ha estat ben profitós per parlar amb la gent major, en els amics a la plaça i vore pilota al carrer i a la tele; però sobretot, recuperar “quasi” de l’OBLIT, oficis perduts en la nostra memòria. Entre setmana, m’havien llaurat el bancal i em vaig alçar amb la mania de rascar i netejar les soques dels fruitals, però abans tocava la passejada matinera amb el gos. Abans de trenc d’alba estàvem fent el camí del barranc gaudint de la natura i el cantar de les pardals quan en una revolta del camí vam ensopegar amb un home jubilat i que té un ofici en fase de desaparèixer: FERRER de forja, enclusa i farga. Com va? Sord, jubilat i sense gos que s’ha mort, però bé dins de lo que cap. En aquesta vida en peguem una en l'enclusa i l'altra en el martell… i cadascú va seguir el seu camí després d’un curt barret i una fotografia del seu bastó de caminar. Vam pujar el camí de les coves i les ombries per gaudir d e les vistes del paisatge natura fins tornar al po...