Són les quatre de la vesprada i vaig a obrir la porta de la biblioteca. Una veu crida : Josep no obrigues i mira davant teu !. Veig la motocicleta marca “Vespa” de l’agutzil municipal i baix en el tub d’eixida del seu fumeral un eixam enorme d’abelles/vespes. Pegue una passa arrere i pregunte : què està passant? Apareix la policia local i diuen que acaben de cridar a un apicultor d’Ontinyent que li diuen Toni. En un tres i no res, davant de nosaltres tenim un home “disfressat” d’astronauta, però no, és un meler, dels pocs que queden per la contornada més coneguda com: Vall d’Albaida. Un ofici mil·lenari per a extraure mel (edulcorant més barat per als confiters i torroners perquè fins el segle XVII el sucre era un luxe el seu procés de refinatge) i també cera (gremi dels cerers) desconegut per als joves i bastant per a mi, malgrat tindre encara família(el meu oncle Luís “el manyo”) a la Vall de Laguar que té caixes de mel. Toni l’apicultor ens diu amb una veu dolça: - tranquils, ...