pilota de fulls de paper

No tinc son, he tingut un dia molt llarg : pel tennis amb la filla, pilota amb els dos fills per la vesprada, metges i urgències a mitjanit, maldecaps i dolors al genoll i tinc una orquestra de fons que no em deixa dormir : l'oreja, sakira, luz, estopa, ...estem celebrant Sant Joan a Albaida. Estic ja a casa, tots dormen...és un dir perquè el ball i la marxa entra per la finestra....agafe un llibre que acabe de començar de Murakami l'autor de "Tòquio Blues" titulat "Kafka a la platja" de l'editorial Empúries...llig tres pàgines i perc el fil. Torne a iniciar el pàrraf, ara el meu cap se'n va a recordar tot el viscut al llarg del dia amb la família. Sí , n'estic orgullós...de la meua família : de la dona i els fills ; malgrat que la salut no ens acompanya i estem en urgències . Com tots, tenim moments crítics, però això ens fa unir-mos més en moments difícils i fer més gran l'estima i amor que ens tenim. La vida sense la família propet es fa ...

M'agafe quatre dies de festa i me'n vull anar al poble a descansar, però no tinc temps. Els meus fills tenen les audicions de música de l'escola i , a més a més, celebren Santa Cecília amb la Vella d'Albaida i tinc que estar amb ells (dissabte 20). Tinc la dona "patxuxeta", entre tots, l'agafem i la duem al cinema Odeon (redéu quin fred ens fa!). GRÀCIES a ella (viatges, insistència, interés) els fills estan fent el que fan (...si no fora per les mares...) Després m'enorgulleix el fet que els amics  Héctor i Célia volen que el lliurament de l'instrument a la seua filla (saxo) ho faça el meu fill (el qual també li'l donarà a la germana, clarinet). Tot d'una, bona música i un excel·lent concert, ens ve a la memòria el Palau de la Música. Sense donar-me compte, són les deu de la nit i m'he perdut, per segona setmana, el València de futbol.Si m'ho diuen i m'ho conten, fa vint anys, no m'ho creuria. Els sentiment i l...

No sóc cap expert en música, més bé, em reconec una persona que desconeix la matèria. Malgrat tenir un pare amant d'ella, no ha estat fins que els meus fills han començat a posar els dits sobre les tecles dels instruments (oboè i clarinet) que m'ha assebentat d'un món meravellós de sons i amics. Es fa costera amunt, no tenir coneixements de les coses i per això vaig guadir tant del concert celebrat al Palau de la Música per part del Cercle Musical Primitiva d'Albaida. Dirigit pel director ontinyentí Saül Gómez van completar un programa musical de quasi dues hores impressionant on més d'un pare/mare/iaio es van eixir unes llàgrimes d'emoció i de sentiments externs. La veritat que la sala Iturbi ja per si impressiona als neòfits com jo i si això unim les peces que vam gaudir va fer més dolç encara l'audició : La Vella d'Albaida, La Passió de Crist ( amb la narració de Jovi), Extreme Make-Over, Cloudburst i Teogonica. Tot aquest èxit ve donat...