pilota de fulls de paper

Un vell amic, després de passar 2 anys difícils i foscos amb una malaltia complicada i operació inclosa, torna a tindre la vitalitat del treball i de l'estudi diari. Abans de caure malalt, estava en la preparació de la seus tesi doctoral sobre repoblació en els pobles del ducat de Gandia (els Borja). Universitat de València (expulsió morisca del segle XVII). A més, li va fer la promesa a sa mare de 95 anys, de col·laborar en la digitalització dels fons dels arxius parroquials i " en ello està ". Tirant mà de la "Font". Ell m'ha fet arribar una sèrie de documents i estudis d'investigacions que ha fet que recupere el cuquet de la història dels meus avantpassats.  Xuetes (jueus), moriscs (musulmans). Conversos, cristians nous i vells, morisquets (xiquets vius, 2.497 comptabilitzats). D’ací i d’allà, molts repobladors vingueren a aquestes terres despoblades, totalment, per l’expulsió morisca de l’any 1609 (el 22 de setembre es publica aquell edicte el qual q...

Sr. Mol, no cuchichee tanto y haga usted   el favor de salir a la pizarra. Disculpe Don ...., soy Moll , con elle, no ele. Si quiere me puede llamar con y. “ Moy ” i aix í   parlem de la p ronunciaci ó de la consonant ll com a i semivoc à lica,   “ lle í sme i ye í sme ” :   “ vaya con la baya de la valla ” i no de mols qu í mics que no els tinc massa estudiats. Encara me ’ n recorde del colp de carxot, potser d ’ ah í em vinga l ’ afici ó a la pilota, perqu è em peg à un calbot i de l ’ estir ó d ’ orella acompanyat d ’ un zero en l ’ avaluaci ó . Va ser fulminant de Don.... ...eren altres temps d ’ escola (EGB) i de r è gim de govern (dictadura). Parlant de “ molls ” , tinc un nom de fam í lia, millor dit dos (els cognoms s ó n els noms de fam í lia que es transmeten de pares a fills), que sempre m ’ han acompanyat a l ’ hora de dirigir-se a mi. É s a dir, crec que s ó c m é s Moll que Josep/Pepe/Pep per als coneguts meus. El cognom Moll es poc...

Mireu que escrivia el 14 de gener de 2016 sobre “la xylella” :     el nom ja ens avisa : la “xylella fastidiosa” ha posat en alerta tot el món del sector oliverer europeu. Des fa un parell d’anys al sud d’Itàlia (2013) ja ha matat 1 milió d’oliveres. Aquest estiu ja s’ha detectat a França i qui sap si no podria creuar els Pirineus. Aquest bacteri viu en l’interior de la planta i es transmet a través d’insectes que s’alimenten de la saba de les plantes i arbres. Es multiplica fins obturar-los, col·lapsar-los (marciment, assecament de fulles, defoliació) i matar-los. I no només, les oliveres (amb qui més s’ha acarnissat), també els arbres de pinyol(fruitals), tarongers, ametllers i vinya. De moment, l’única cura és arrancar-los. A hores d’ara, no s’ha trobat la manera de combatre’l. Pareix ser   que s’ha introduït a través de plantes ornamentals americanes. Allí, el bacteri no és tan mortífer. Ací ha trobat “l’escenari” perfecte Ara pegueu una mirada al m...