Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2016
Imatge
etiquetes de novembre (2) : camisa onze vares , mollons i fites ... mira que porte anys dins del meu cap escoltant la cançoneta de: “ no el fiques en assumptes que no son teus o que tenen difícil solució”.   Sí, efectivament, eixe és el significat de la locució verbal “ficar-se en camisa d’onze vares”. Onze ve del llatí “undecim = deu més u”. Escorcolle en els diccionaris i descobreisc que l’origen   de la frase ve d’una cerimònia medieval que es feia per adoptar un fill. La persona que adoptava es ficava per la màniga d’una camisola gran a l’adoptat que treia el cap pel coll (com si fos un part) i després rebia un bes al front en senyal d’acceptació de la paternitat. Era una camisa feta apostes   per a l’acte. Assabentat del significat, ara el meu cap continua preguntant-se : i per què no tinc que clavar-me en camisa d’onze vares quan toca defendre els drets dels treballadors? però passa el temps i tinc la sensació que he anat donant bastonades a tort i a dret amb l'e
Imatge
etiquetes d’octubre (6) : andropausia i garró, canyes i canyís, absurd, terrible, aperitiu amarg, perellons .... Els amics havíem quedat de fer un sopar d’acabament de l’estiu pernosequinaexcusa : era una comboià de pitopàusics (andropausia) : crisi masculina que es dóna a partir dels quaranta, en la qual l'home pateix un atac d'inseguretat tal, que li dóna per anar darrere de jovenetes, tractar de posar-se magnífic, flirtejar amb tota bestiola vivent i el símptomes són : irritabilitat, insomni o fatiga, depressió, nerviosisme, ansietat, libido reduïda, potència sexual reduïda, força i volum de l'ejaculació reduïts, dolors i alifacs (t umor sinovial que apareix en les garretes dels cavalls, les mules, etc., com a conseqüència de l'excés de treball i per què no en els homes?), d eteriorament ossi, cabells secs i pell seca i arrugada, problemes circulatoris, sudoració majorment durant la nit i   mal de cap. Total, excusa perfecta per “alçar el colze”; però aque
Imatge
  etiquetes de setembre(6 ):   figues, jocs paralímpics, mimetisme, gossos i la mort, sant miquel, mòbil .... Me la trobe sentada en la seua cadira baixeta (de boga) netejant amb molta cura la fruita que vegeu en la fotografia. Coneixeu eixa fruita? (la dona que me les ha regalat no pot contestar, d’acord G.V.?). Quan de temps sense: - veure pelar-les; en ser collides, hem de llevar-li les punxes (és un secret que no em conta). - ni menjar-les:   G.V. em diu que abans de mossegar-la, tinc que recitar: "Te talle el cul, te talle la flò, te punxe el cor i te mane a l'atre món".   Una de les coses enfadoses d'aquesta fruita són les vinces o llavors, les quals són molt abundants. A poc a poc ha anat perdent-se el seu consum, potser per la incomoditat que genera haver de pelar-les. Però vos dic que val la pena. Te un mos agradable al paladar i dolç. Poques calories, fibres saludables i antioxidants naturals. També ajuda a regular el sucre en sang. Te més
Imatge
cultura, filosofia i humanitats en general, cada vegada "pinten" menys en aquesta societat. Per a què perdre el temps EN PENSAR? Em sorprén la poca resistència en defensar els plaers de la ment front a la concreció del pragmatisme i el benefici d'un món que prioritza "el segon" (temps). Modestament, crec que uns i altres no estan barallats. Pragmatisme, eficàcia, rendibilitat són valors que tenen les humanitats perquè forgen persones que valoren les opcions, les analitzen i es raona la informació que tenim. LO VERITABLEMENT ÚTIL                                                 5 de juliol Arxivant expedients he trobat la primera fulla de sol·licitud de torns per a connectar-se a Internet en la biblioteca d'Albaida : finals de maig de 1996. Fa 20 anys !!! 7 joves estudiants albaidins, 2 regidors  i 1 saforenc van ser els primers usuaris del servei que vam engegar de manera "pionera" en la comarca de la Vall d'Albaida La notícia potser que se
Imatge
la fotografia de l’amic Salva Malonda Vidal (un palmissó fent fotos, un diumenge pel matí, per Albaida) ens mostra la instantània de la solitud del caminant (dins d’un món tan global) en busca del seu destí. La vida és una anarquia en la qual res no s’acompleix del tot i res no arriba mai a la fi. És la tragèdia o la comèdia de la vida? La tragèdia és un gènere dramàtic en el qual el protagonista de l’obra s’enfronta al seu propi destí i rep un aprenentatge a través del seu sofriment; La comèdia té un argument d’embolics i confusions i sempre acaba amb un final feliç. La paraula anarquia   deriva del prefixe grec ἀ ν- (an), que vol dir «no» o «sense», i de l’arrel arkhê (en grec ἀ ρχή, «origen», «principi», «poder» o «mandat»). L’etimologia del terme la podem entendre, d’una manera general, com allò desproveït de principi director i d’origen (= absència d’apriorisme).  10 de maig tot es veia borrós i anàvem palpant les parets cada vegada que fèiem un pas. El llo
Imatge
moltes gràcies, lectors/es!! sí, perquè aprenem amb vosaltres,   perquè ens fa il·lusió saber que ens llegiu, quan ens feu arribar les vostres idees, quan ens feliciteu (al carrer, a la plaça, per correu, al mig de l’era,etc.).  març-abril Enguany, ha passat de llarg la setmana “de passió i els dos dies de pasqua ” on poc estranya i diferent; però, no ve al cas explicar-vos els motius, més bé voldria, parlar de dos animalets i una herba que he fotografiat. el mort : L’ aladroc és un peix d’uns 15 cms. de llargària i es pescat a l’encesa. Té un cos llarguet amb escates grosses i és de color blau per damunt i blanc pel ventre. Eixe color blavenc fa més que probable que l’etimologia del seu nom vinga de l’àrab “al-azrák” (el blau) el viu : si mireu la foto voreu la imatge d’un barret blanc feta pel sol i dalt d’ell una teranyina . És el teixit que un aràcnid fa amb el fil tenuíssim que segrega, i que li serveix per a caçar els insectes (si es fixeu bé,crec que hi ha un al
Imatge
La fauna d’una passejada dominical.     6 de març S’asoma el sol per darrere el campanar i isc al balcó a veure si fa frescoreta. El vent és fluix i el cabet em diu de fer una passejada, però les cames i els turmells li responen : -josep, no!, que després el queixes dels peus. Però, mira per on, el cervell guanya la lluita i comencem a caminar. A les primeres, sent “parrupar” i em trobe amb una tòrtora que vola al meu costat, d’arbre en arbre fins que el soroll d’un cotxe fa que la perda de vista. Continue el meu camí i el vent augmenta de força i es fa “pudent” (no per l’olor) i els dits de la mà es gelen. Els arbres estan sense fulles i els nius dels arbres són fàcils de distingir (em veig un parell). Passe pel costat d’un bancal de bresquilleres, ja en plena florida, on un parell de conills, silenciosos sense “esgüellar” es queden mirant-me i continuen fent el seu camí. De colp i volta, sent “belar”(beee!!), “escatainar” (coc-coc) i “grunyir”   (nyic-nyic). Darrere d’uns arbres