Ai! Les rondalles... Fa molts, molts anys, en aquell temps que les bèsties parlaven i les persones callaven, a poqueta nit, quan fora de casa feia un fred de mil dimonis, o quan amb el bon temps parents i amics s'asseien tot junts, sempre hi havia algú que contava rondalles. Era un divertiment, més o menys, com ara ho és el cinema. Les rondalles, abans, eren contades en un rogle de gent, ara és més comú llegir-les als llibres. L'estudi de les rondalles va començar perquè molts escriptors i estudiosos van trobar les arrels de la cultura originària dels pobles en aquestes narracions.

Una rondalla és una narració breu popular que combina elements de fantasia, de llegenda i de reals. La trama sol ser molt senzilla amb situacions i personatges comuns a tots els pobles i cultures; els personatges, plans, i el temps i l'espai indeterminats. Destinada especialment a l'entreteniment dels infants alhora que té intenció moralitzadora. La rondalla té un caràcter anònim, a més, les rondalles pertany a un patrimoni col·lectiu que remet ocasionalment a la cultura indoeuropea. La rondalla es caracteritza per tenir una estructura fixa, tant els personatges com les paraules utilitzades per obrir i tancar una rondalla.

Els rondallaires i les rondallaires són persones que expliquen o llegeixen en veu alta contes, rondalles i altres històries per tal de formar o entretenir als oients... fins ací conte i acabe....

....una reina tenia tres filles,

una mandarina,

una tarongina,

una melmelada,

i aquesta historia s'ha acabada