El vaixell de la Pelitrúmpeli va arribar el dimarts denou d’abril a la biblioteca d’Albaida de la mà de Dídac Botella i Joan Olivares. Aquesta nova revista infantil té un eix vertebrador que és el còmic d’una tripulació formada per Nelo, Pepa, Mariola, Oceà i Julivert. Viatgen amb una embarcació voladora en búsqueda d’aventures i recorrent la geografia valenciana per a conéixer la cultura i tradicions nostres. Aquesta vegada com feia un poquet de vent de llebeig el vaixell, realment, va soltar l’àncora al campanar d’Otos. D’allí Josep “el bibliotecari/pilotari” va agafar a Joan, el qual estava acabant un nou rellotge de sol, i a Dídac,que estava fent-se un cafenet amb les mestres d’infantil del col·legi Covalta i els va dur a la sala de la biblioteca d’Albaida per a què presentaren el número 1 d’aquesta nova revista. És una revista que promou la lectura en valencià i on dibuixants/il·lustradors (Jesús Huguet, Cristina de Cos-Estrada, Víctor Santos entre altres), músics com Dani (Miquel “el contacançons”), i lletraferits (Dídac, escriptor,sobretot de teatre) formen part del grup de comicaires que han iniciat aquesta aventura trimestral al preu de 3,95 €. La revista intenta equilibrar, segons ens explicaven ahir, l’entreteniment i l’educació amb una qualitat gràfica bona, es a dir, entretindre per ensenyar. Sabeu que orientar sobre l’edat dels seus possibles lectors és molt subjectiu però jo la qualificaria per a xicalla entre 6 i 13 anys. Bé, jo acabe de fer 47 i m’ho he passat d’allò de bé llegint-la i sinó fullegeu la historieta de “la mini” on qualsevol pot ser un heroi o fent el rellotge de sol que Joan ens explica com muntar. La revista es vendrà a la Papereria Blasco a Albaida puix la distribució en els quioscos és més complicada perquè, els editors creuen, que va destinada a un públic molt concret.
D'aquells que marxaren i d'altres que arribaren.... Vespres de novembre de 1609. Nit fosca i tèrbola. Plou. Cossos mig nus i banyats. Tot és un silenci i sols es sent el sospir i bategar dels cors de les ombres capdavanteres. Filera humana. Caps catxos, pensaments llunyàs. Tenen por, però els soldats els obliguen a seguir caminant. Arriben baix del castell, es sent l'olor marí de l'aigua salada i s'escolta el soroll de les ones colpejant el vaixell amarrat al port. Para de ploure. La lluna plena trenca els núvols i il·lumina la gran muntanya i els seus penya-segats incrustats en la mar. Els fan pujar de manera forçosa, d'un en un, per la passarel·la al vaixell que els durà a un destí obligat i no desitjat perquè són expulsats de les seues terres. Tots no. Els seus fills ens són arrabassats a la força. Són els botins de guerra dels soldats. Dos germans. Yousef té 9 anys. La seua germana Amira 5. Ell porta una coixinera. Fulles de llorer, brots de ruda, ram
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada