pilota de fulls de paper

  Bon dia, darrer divendres de vacances i última passejada matinal i suant malgrat estar ennuvolat. Enguany, si la memòria no va errada (i sols fallar prou últimament) és el primer estiu (vacances d'agost) que no el passe al poble dels meus pares i la família. Ha estat un agost estrany i distint. L'he passat al poble que ens acull amb els braços oberts des de fa quasi trenta anys. Què he fet? 3 activitats molt senzilles per a les meues cames (com a canyissos), mans (de barrufet ), ulls(amb ulleres de cul de got) i cervell (el poquet que va quedant), però molt "engrescadores" a nivell emocional (entés segons el AVL com "despertar l'entusiasme" i no com la RAE "baralla") : 1) passejades "a rompre el dia" (a trenc d'alba) amb el cigarret de fenoll entre els llavis, per conèixer el terme (paisatge agrícola, partides, barrancs i riu), la seua flora, la seua fauna ; 2) llegir (pa de llimona de C.Campos, invisible de E.M...

No se parlar, per ò si escriure i vaig a contar-vos el meu primer any de vida, per ò no li ho conteu al meu amo perqu è vull que siga un secret entre vosaltres i jo. Ell m ’ ha dit que no volia tindre m é s animals de companyia (mascotte en franc é s) perqu è encara estava traumatitzat despr é s de la mort de l ’ú ltima mascota (un gosset). Ofegada. Diuen i conten que la mort é s un trauma en els humans (sapiens) i que els costa de superar perqu è ens agafen estima i voler. A m é s a m é s, tamb é m ’ ha contat que des qu è t é fills, sa casa ha estat una “ maison ” d ’ animals : 3 periquitos, 2 cagarneres, 3 peixos, 2 h à msters, 2 tortugues i un conill. Per cert, jo, convisc amb un de color atzabeja (azabache, negre brillant). Juguem i dormim junts. Com el meu amo no em pot llegir, vos puc contar un altre secret, que quan li posa el menjar (herbafals) li el furte i passe una estona xuplant i rossegant-lo. A hores d ’ ara, estareu preguntant-se: si no volia tindre m é...