![Imatge](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFxhwiMkywE1v04rRCSs2b18izLMFjlwmhNoqoWF8SRd5w5TpNiQvZG4qMxPfiVywT9rq_Ey6U8bVcBGpjtvVOghBCmH5XgM7BUO70WdnuerkYfqSKiToftW9wdqTSFWuzQ848er6sWi0/s320/Presentaci%25C3%25B3n1.jpg)
M ’ han convidat a dinar, en el poble del costat “ beniss ò” (Benissoda), arr ò s a banda. Mentre esperem que s ’ acabe de coure l ’ arr ò s, m ’ arrime a la barra del bar i em demane una cervesa sense alcohol. Hi ha un home al meu costat i comencem la conversa parlant de les tronades que v é nen per “ l ’ estret d ’ Aielo ” (OE = oest-est), entre la Serratella i la Serra Grossa, els n ú vols volen passar tots a l ’ hora, s ’ apreten tant que no tenen m é s remei que “ petejar i amollar ” 😉 i solen fer molt de mal a l ’ arbre i la fruita de temporada perqu è van acompanyades de granissol. L ’ home diu que ha agafat la mula mec à nica (tractor menut) i s ’ ha amagat baix del pont. Venia de llaurar. Ara ja no es llaura com abans. Es llaura poc i amb rotovator. Jo tinc 59 anys i he llaurat amb mon pare amb “ el matxo ” (bestiar que servia per a tot: c à rrega, transport i treball) i el forcat i recorde que em deia.... ” xic ó , recorda, la punta de la rella é s una font ” ...