Aquesta setmana llegia la notícia que l’ajuntament d’Enguera subhastava els aprofitaments forestals dels monts públics del seu poble per tercera vegada per falta de postors/licitadors o interessats. És un mont amb plantes aromàtiques (pebrella, romer) i pasturatges (oví o caprí). No fa tant de temps, els pobles miraven cap a la muntanya perquè era un espai d’aprofitament que donava de menjar (cacera) i rendes (pasturatge, pedres i arenes, forns de cals, fusta, llenya); ara, estem de cul a ells i sols els aprofitem per a fer senderisme , cicloturisme o els mirem amb altres ulls quan s’encenen (focs) com aquest estiu passat. Arxiu Municipal Albaida : 1797, ordre o carta de l’Intendent General de Marina sobre els arbres. Tots els pobles han de marcar els pins, les nogueres, les freixes de sis polzades, els roures de 8 (a quatre pams de terra), les carrasques i sureres per a qui vullga tallar els arbres hauran de demanar permís. Estem en 1872. El plet (litigi) entre el veí de Pa...