Entre reixes i balcons. Ferrer, forjador, many à . Sin ò nims d ’ un ofici encara no perdut del tot perqu è encara es fan elements decoratius, per ò que probablement t é els dies contats. L ’ ofici de ferrer i les seues t è cniques de forja necessita molt d ’ aprenentatge, un bon coneixement de com es comporten els metalls i tamb é d ’ un cert gust art í stic. El ferrer havia de con è ixer amb precisi ó els tractaments t è rmics d ’ enduriment (tremp) i ablaniment (recuita). El panorama é s bastant desolador. Estem parlant de la transformaci ó manual dels metalls, especialment el ferro, durant segles un ofici cabdal per a fabricar objectes i ferramentes. Amb l ’ aplicaci ó de calor, el ferrer donava forma a les peces de ferro, doblant-les damunt l ’ enclusa amb l ’ ajuda de martells, malls i tenalles. El seu taller es deia ferreria i era on tenia la farga (fragua) Tenim el territori ple de top ò nims els quals s ó n el seu vestigi : Ferrada, Ferrad...